Keep calm
L’apocalipsi nuclear
Farà 78 anys de la caiguda de la bomba atòmica sobre Hiroshima, dilluns, i sobre Nagasaki, el 9 d’agost. Oppenheimer, una de les pel·lícules de l’estiu, ens fa reviure l’època, la gènesi de la seva construcció, els efectes, i el debat moral que van tenir els seus dissenyadors a Los Alamos, a Nou Mèxic. He vist la pel·lícula de Christopher Nolan des de la comoditat d’una butaca abatible en VOSE, perquè aquesta no la tenim doblada al català. En canvi sí que hi tenim dos llibres, del curs editorial que deixem enrere, que giren sobre Robert Oppenheimer. Tenim L’artefacte, novel·la històrica de Josep Ortiz (Ed. 1984), que ficciona la vida d’un científic hongarès de la colla de cervells que va reunir Oppenheimer al seu voltant perquè els EUA arribessin primers en aquesta cursa letal. La bomba pensada per atacar l’Alemanya nazi es va llançar contra el Japó quan aquests encara seguien en guerra, quan Hitler ja s’havia suïcidat. Ortiz aprofita per reflexionar entre altres coses sobre la reconstrucció de la memòria. I també aquesta idea de la necessitat de la imaginació per refer la veritat la va explicar Günther Anders a L’home dalt del pont, diari d’Hiroshima i Nagasaki (Club Editor) després d’haver visitat aquestes ciutats el 1958, 13 anys després de la desgràcia, i de constatar que havien desaparegut les runes, o que s’havien esborrat els morts. Tot i això, Oppenheimer quan va visitar el Japó el 1960 no va passar per Hiroshima. La seva posició en contra de l’escalada armamentista i de la bomba d’hidrogen li va costar el menysteniment dels presidents Truman i Einsenhower, i una persecució cruel animada per la cacera de bruixes i l’anticomunisme. Kennedy el va restituir. I entre les veus catalanes que van celebrar l’esperit pacifista del creador de la bomba atòmica, la de Pau Casals, amb qui es van escriure pensant en el govern del món. Passen els anys i hem de seguir recollint senyals del nostre autoextermini. Una tecnologia que posa en perill tots els éssers vius de la Terra? Tant de coneixement i tan poc senderi.