Que dimecres guanyi el pitjor

En només dos anys literalment increïbles, el Barça va passar d'estar a punt de no entrar en competició europea per primera vegada en la seva història a guanyar la Champions. En dos anys el Barça va passar de Joan Gaspar a Joan Laporta, de considerar que Van Gaal era la solució als problemes a solucionar els problemes amb Ronaldinho i un equip de jugadors amb ganes de guanyar.

En només dos anys literalment increïbles, el Barça ha passat de guanyar la Champions a no guanyar res, a obsequiar un Madrid d'estar per casa amb dues lligues consecutives, a dilapidar un equip que havia de marcar una època i a passar de convertir els partits a l'estadi en festes socials i esportives a acabar els partits amb mocadorades.

Sobre els motius d'aquest veloç declivi aquest articulista ja s'ha pronunciat els últims diumenges i no ha canviat d'opinió. Ha rebut crítiques, complicitats i algun insult, tot dins de la normalitat d'un entorn, el futbolístic, carregat de passió, oportunisme i, sovint, desmemòria.

Ara toca girar pàgina, un cop la Lliga està definitivament regalada, el segon lloc cedit -confiem que temporalment- a un equip que està jugant millor que el Barça, i el Manchester a punt de visitar el Camp Nou. El mal ja està fet: els amants del bon futbol hem passat l'any en blanc, i els resultadistes somien justificar-lo guanyant la Champions. És possible.

Malgrat que l'equip ja no juga com equip, no té personalitat, no té mig del camp, no té entrenador i no té ambició, l'equip sí que té jugadors brillants, alguns dels quals fins i tot mantenen la tensió professional i competitiva. Puyol, Iniesta, Messi, Milito, Bojan, Touré, Sylvinho, de vegades també Xavi. Els altres, ja ho veurem. Però ara toca que l'equip acabi la temporada sent ambiciós per dos motius: 1) Per començar a edificar els ciments de la pròxima temporada. 2) Per donar sentit a tot el suport rebut pel públic, a la inversió econòmica efectuada pel club i, en últim terme, per dignitat professional de la plantilla, que si el Barça fos una empresa "normal" l'hauria portat als número vermells.

Eto'o se n'ha adonat i ha avisat a la seva manera, però com que no és un diplomàtic (l'any passar va insultar l'entrenador i no va passar res: no és una bona manera d'educar-lo...) ha dit que si no guanya títols marxarà. És lògic, sensat, comprensible però inoportú perquè ja hauria de saber que dient això dóna peu a que la taverna futbolística mediàtica, per terra, mar i aire, faci grinyolar els pesats, demagògics i sovint simplistes mecanismes d'anàlisi que utilitza i li pengi el mort si el Barça perd davant del Manchester.

Per això, i sense que serveixi de precedent, si s'imposa la tendència actual dels dos equips, l'articulista desitja que dimecres guanyi el pitjor.