Keep calm
Vota el teu forner!
Dissimulada dins la brutal onada de repressió vinculada a l’U d’Octubre de 2017 i amb una calculadíssima estratègia rapinyaire, l’Estat espanyol va executar una ràtzia contra milers d’empreses catalanes a les quals van comminar, si calia amb trucada intimidatòria de Felip de Borbó, a traslladar les seves seus corporatives fora de Catalunya. Algunes van obeir a la força, unes altres van complir les ordres a la primera i la resta –és a dir, la immensa majoria– van quedar-se on eren, treballant i generant riquesa. D’això fa sis anys i les empreses que han retornat han estat poques i no gaire significatives, potser amb l’única excepció d’Agbar, que al cap d’un any ja havia tornat a Catalunya. El gruix dels trasllats, per tant, s’ha volgut consolidar, majoritàriament, a Madrid com una mena de botí per dret de conquesta, un càstig contra l’economia que, per si de cas, serveixi com a advertència d’empobriment contra la societat catalana. Tot això amb la complicitat expressa de les organitzacions empresarials d’aquí i d’allà, que han evitat criticar la consolidació d’aquella maniobra depredadora dirigida i planificada des de Madrid. Per tot plegat, les eleccions a les cambres de comerç del mes que ve –a Terrassa, Barcelona i Manresa– són l’ocasió perfecta perquè la base productiva d’aquest país –petites i mitjanes empreses i professionals autònoms– faci sentir la seva veu i prengui el comandament de les institucions empresarials més representatives del país. Per un cop, empreses i autònoms podran donar suport al forn on comprem el pa, al bar on prenem cafè i al taller de confiança. Però també a les empreses d’última generació, les que exporten, les que innoven, les que obren camí. En definitiva, al teixit que fa que aquest país sigui el de la gent que penca, dels que es van quedar aquí i aquí continuaran l’endemà de la plenitud d’aquest país.