Cervesa en pols i sostenibilitat

És evident que l’impacte de les activitats humanes està sobrepassant la capacitat del planeta per satisfer i “resistir” les nostres necessitats. Ha estat notícia alarmant aquests darrers dies que a hores d’ara ja hem consumit els recursos naturals de la Terra de tot l’any, mentre que cinc dècades enrere s’hi arribava a finals de desembre. Això va més enllà del canvi climàtic, del qual aquest estiu en dona moltes proves, i no tan sols en el nostre món mediterrani sinó fins i tot a l’hemisferi sud, on és hivern però en molt llocs pateixen també forts impactes de calor. I per bé que en teoria hi ha força consciència social sobre el tema, a la pràctica no és prou generalitzada perquè molta gent segueix malbaratant aigua i aliments, i cremant un excés de combustibles fòssils, entre altres activitats que caldria modificar i reduir.

També és veritat que moltes persones, institucions i empreses orienten la seva creativitat cap a nous productes i processos que permetin reduir impactes ambientals. Un exemple recent és la proposta d’una cerveseria de Neuzeller (Alemanya), d’origen monacal com moltes cerveseries centreeuropees, d’elaborar una cervesa en pols, deshidratada, és a dir, sense el seu component majoritari, que és l’aigua (entorn del 90%). I no és la primera. Cal dir, però, que l’aroma, el gust i la presència del gas (diòxid de carboni) de la cervesa en pols no són ben bé els mateixos que els de la cervesa “normal”, encara que sembla que s’hi acosten força. Si fa forat al mercat, serà, sense dubte, una cervesa més sostenible, més econòmica de produir, amb molt menys pes i, per tant, amb menys despesa energètica en el seu transport, sobretot a l’hora d’abastir mercats llunyans. L’experiència de produir i distribuir una beguda en forma de pólvores per reconstituir amb aigua a casa, a bars o restaurants, ja ve de lluny i la tenim ben assumida en el cas del cafè. En el de la cervesa, però, la “reconstitució” amb aigua és fàcil si la volem sense alcohol. Amb alcohol el procés resulta més complicat. També hi ha al mercat algunes begudes refrescants deshidratades de sucs de fruita o amb sabor de sucs de fruita, però, al contrari que en el cas del cafè, no han tingut gaire èxit.

D’altra banda, si volem incorporar la sostenibilitat al consum de cervesa podríem començar per incorporar a aquesta beguda el concepte de proximitat. I sense renunciar del tot al consum de certs productes que venen de lluny, aquest concepte podria fer-se extensiu a d’altres begudes. Moltes persones conscienciades busquen i consumeixen aliments de l’entorn (verdures, fruita, llegums, carn, ous, peix...) per diversos motius: perquè consideren que són de més qualitat, per solidaritat amb el món rural, per reduir despeses i l’impacte ambiental del transport..., però no ho solen fer amb les begudes. I no és tan difícil. Cerveses industrials i artesanals, a Catalunya en tenim de ben bones. El mateix passa amb els vins. També tenim aigües minerals, l’etiquetatge de les quals podria destacar més on és el brollador o font, per a qui vulgui tenir això en compte. Una vella modalitat d’aigua amb gas en pols, avui oblidada, eren els litines, que evidentment no aportaven el tast d’una bona aigua mineral.

Totes aquestes begudes i d’altres, com les refrescants, tenen un pes en la forma líquida tradicional i habitual, per la seva pròpia naturalesa i pels envasos que requereixen, i això implica despesa d’energia i contaminació pel transport. Pel que fa als envasos, solen ser més apreciats els de vidre, però són els que pesen més. Per raons de seguretat i contaminació del medi, la tendència és anar reduint els de plàstic, i algunes veus comencen a dir que per envasar aliments i begudes n’hauríem de prescindir del tot. L’envasament és un problema que cal afrontar ja.

En resum, i tornant a la cervesa, és la beguda alcohòlica més consumida al món. El seu envasat i transport constitueixen l’impacte ambiental majoritari de la seva producció. Si en el futur disposem de cervesa en pols amb una qualitat equivalent a la líquida, consumir-la seria força més “ecològic”. I si seguim optant per la líquida, que sigui preferentment de proximitat. No es tracta de tornar a un aïllament medieval, però sí de contribuir a una modernitat més sostenible.