Enrondallémena

Al cap dels anys he tingut l’oportunitat d’assistir a unes quantes edicions dels grans festivals de música que se celebren a l’estiu a les comarques gironines. A banda dels més coneguts, com Peralada, Cap Roig, Sons del Món, Portalblau, Porta Ferrada, hi ha un llarg etcètera d’espectacles musicals, alguns amb molta història, d’altres de més recents. Tots, d’una manera o una altra, s’han convertit en un reclam més de l’oferta turística, en aquest cas amb accent cultural. Però si sortim d’aquest aparador (o mercat) musical estiuenc podem trobar altres ofertes culturals molt interessants i més representatives de la nostra cultura, com la descoberta extraordinària que he fet enguany. He assistit a un esdeveniment cultural que, malgrat anar per la setzena edició, és força desconegut més enllà de la vall del Llémena. Es tracta de l’Enrondallémena, una trobada cultural inspirada en unes celebracions que es feien en pobles irlandesos i que un grup de veïns de la vall del Llémena han volgut traslladar a casa nostra, per compartir entre el veïnat la música i la literatura. Cada any es tria un tema que centra la trobada. En aquests darrers anys, com que preveien el que s’esdevindria amb la cultura i la llengua arreu dels Països Catalans, s’ha fet un recorregut literari que va començar a la Catalunya del Nord, l’any següent va continuar per les Illes i en l’edició d’aquest any s’ha triat la poesia i la prosa del País Valencià. Una passejada que es fa també per diferents punts de la vall, convocant l’Enrondallémena primer a l’ermita de les Serres, després a Sant Gregori i a Canet d’Adri i finalment, aquest any, a Sant Aniol de Finestres. La veu convidada en l’edició d’enguany ha estat la del cantautor valencià Pau Alabajos, que després de cada cançó deixava pas a la lectura de textos de Joan Fuster, Isabel-Clara Simó, Alba Fluixà, Vicent Andrés Estellés i Núria Cadenas, entre altres autors valencians. Realment, és un privilegi poder gaudir d’una nit d’estiu literària i musical a la vall del Llémena, en un acte que organitzen, de manera altruista, una colla de voluntaris i que seria una llàstima que es deixés de fer per la manca de suport institucional, com la que hi ha hagut aquest any, i que podria fer perillar la seva continuïtat.