‘Pieds-noirs’ a la Costa Brava
El divendres 11 d’agost del 1972 el cantant Enrico Macias va actuar al Paladium de Platja d’Aro. Ara pocs el recorden en aquesta banda de la frontera, però a França ha estat una celebritat durant dècades i continua trepitjant escenaris i publicant discos als 84 anys. De fet, en un breu publicat al diari Los Sitios el 8 de febrer del 1968, s’informava que Adamo continuava sent “el cantant favorit de la joventut francesa”, segons una enquesta oficial en què Enrico Macias ocupava el tercer lloc, al davant d’Aznavour, Brel i Brassens. La qüestió és que Enrico Macias era d’origen jueu sefardita i havia nascut el 1938 a Algèria. El seu nom real era Gaston Ghrenassia i el seu pare era violinista a l’orquestra de Raymond Leyris, conegut com Cheikh Raymond, popular músic jueu algerià que va ser assassinat pel Front d’Alliberament Nacional durant la guerra d’independència d’Algèria, en la qual el col·lectiu jueu va sortir especialment malparat. De fet, Macias va emigrar a França el 1961 amb la seva esposa, filla de Leyris. Eren pieds-noirs, els francesos nascuts o residents a Algèria, coneguts així popularment pel seu calçat de color negre, sorprenent en una societat tradicional magrebí.
De fet, quan Enrico Macias va actuar a Paladium, hi havia molts pieds-noirs a la sala de festes de Platja d’Aro: “Enrico Macias va cantar per als seus; per als que, com ell, havien deixat molt a l’altre costat del Mediterrani”, escrivia el cronista de Los Sitios, després d’una llarga introducció en què arribava a dir això: “França no defensava una colònia, defensava alguna cosa més entranyable. Algèria era, per a molts francesos, la seva pròpia pàtria, portaven més d’un segle allà, havien aixecat el país de la seva endèmica misèria i havien treballat ells i abans els seus avantpassats per fer de terres incultes i desèrtiques autèntics vergers.” La colònia de pieds-noirs a la Costa Brava era important llavors. De fet, el fundador de Paladium i posteriorment de la discoteca Caroll’s, Stanley Bouana (1934-2018), havia nascut a Orà i era un pied-noir orgullós. Tornant a Macias , el cantant és missatger de la pau de l’ONU i ha estat condecorat tant a França (Legió d’Honor) com a Israel, per haver actuat per als seus soldats.
