Pizza, ioga i pa amb tomàquet

Es recull en el llibre Generació ofesa de Caroline Fourest, interessant de conèixer perquè les anècdotes que s’hi expliquen –casos reals– revelen la penetració de la policia del pensament en els fets més quotidians. Una mare és insultada per internet per haver organitzat l’aniversari de la seva filla amb una escenografia d’inspiració japonesa; l’acusen d’apropiació cultural i de yellow face fent una semblança amb la brown face, que és aquella pràctica que durant la segregació racial utilitzaven els actors blancs pintant-se les cares per fer burla de la població negra. Segur que anem bé? Només podríem fer ioga si som indis o menjar pizza si som italians o pa amb tomàquet si som catalans? Hi ha una certa confusió en la legítima i necessària lluita antiracista? Un altre esdeveniment: l’escriptora francesa Tania de Montaigne (de família nascuda a Guadalupe i a la Martinica), biògrafa de Claudette Colvin –arrestada als 15 anys per haver-se negat a cedir el seu seient a una dona blanca en un autobús a Montgomery–, es troba que una editorial anglosaxona no vol publicar un còmic inspirat en la seva obra perquè la il·lustradora és blanca i per tant sospitosa de voler-se’n aprofitar per espúries raons colonials i se la compara amb un saquejador de peces d’art africà exhibides en museus occidentals. Estem perdent l’oremus? I no m’allargo més. Si llegeixen el llibre hi trobaran, al costat dels més delirants episodis, reflexions prou encertades entre les quals la que distingeix entre la visió antiracista que reclama igualtat de tracte en nom dels drets humans universals i la que exigeix un tracte particular en nom d’una identitat essencialista que no evita prejudicis a l’estil del clàssic supremacisme que mai no ens hauríem d’apropiar.