El voraviu
Com les engalta ERC (II)
Els vàrem demanar que no ens discriminessin i ens discriminen el doble
El 30 de juny explicava que apujaríem el preu del diari, que no tocàvem feia 14 anys. Deia –i dic– que ens hi obligava la discriminació de les grans institucions (Generalitat i Ajuntament de Barcelona) a l’hora de contractar publicitat. Hem apujat el preu, hem pactat una retallada salarial i els portem al jutjat. El primer semestre la Generalitat va contractar un 60% més de pàgines a l’Ara (49) que a nosaltres (31). L’Ajuntament, un 850% més a l’Ara (36) que a nosaltres (4); encara que venem un 20% més d’exemplars nosaltres que l’Ara. Des de l’1 de juliol els gurus de la comunicació d’ERC fan mèrits perquè després del contenciosa administratiu, engeguem la via penal. L’article els dispara el relé d’algun automatisme repressor, i els darrers 40 dies, te’ls agafis a riure o a plorar, són una vergonya. El 49 a 31 del primer semestre ara és un brillantíssim 37 a 2, i converteix el 60% de més pàgines a l’Ara en un 1.750% que dobla, fins i tot, el de l’ Ajuntament. Potser ha canviat la relació de vendes entre els dos diaris? No. Continuem venent un 20% més que l’Ara bo i que les subvencions per projectes dels dos darrers anys a ells els sumen 955.000 euros i a nosaltres, 370.000. Quines coses!, diria l’àvia Neus. A veure si aprenem a fer la farina plana. Així és com les engalta i se’ls gasta ERC. Els calés són seus, ells manen i tu et fots perquè no fas la bondat que et demanen, escrius el que penses i deixes que ho facin els periodistes de la casa.
