Ulls de lluna

El meu estimat JVA em parla de la tribu dels ulls de lluna. I jo, que soc de fàcil entusiasme literari, em quedo amb la cobla i em poso a investigar. I em podeu imaginar perplexa davant les imatges que el bo de Google em fa esclatar davant dels nassos. La tribu indonèsia dels ulls de lluna (o tribu de Buton) està formada per persones al·lucinants que semblen sortides d’una pel·lícula de ciència-ficció. Com si fossin androides d’un altre planeta, criatures i adults tenen els ulls d’un color blau elèctric impossible, de vegades tots dos i de vegades un de sol, com els huskies siberians. La conseqüència són unes mirades impactants provocades per una mutació genètica anomenada síndrome de Waardenburg, un fenomen hipnòtic com pocs, una anomalia hereditària que pot produir pèrdua d’audició i aquest blau d’ulls lluminós que contrasta amb la foscor dels cabells i de la pell. Els anomenats “ulls de lluna” eren uns enigmàtics habitants de l’Amèrica del Nord que es deia que residien al sud dels Apalatxes fins que van ser desterrats pels cherokee. El llibre Noves visions de l’origen de les tribus i nacions d’Amèrica (1797), escrit per Benjamin Smith Barton, botànic, metge i naturalista, explica que se’ls va dir així perquè hi veien molt malament durant el dia i tenien un seguit de característiques diferents de la resta dels natius americans. Les icòniques imatges de la tribu dels ulls de lluna que s’han fet virals per la seva insuperable bellesa són del fotògraf Korchnoi Pasaribu. Us convido a buscar-les. Ja ho deia Bécquer, que algunes pupil·les blaves són poesia.