8tv té llegat

El 23 d’abril del 2001 començava les seves emissions CityTV, primer només per a Barcelona i després per a la resta de Catalunya. Ho feia com a alternativa a l’oferta televisiva de TV3 i es presentava com el primer canal de televisió privat català. La cadena ha anat passant per diferents etapes, canviant de mans i de nom, fins a convertir-se en 8tv. En aquells primers anys l’aposta era molt forta. Personatges com Àngel Llàcer, Toni Clapés, Llucià Ferrer o Toni Soler hi tenien programa i la popularitat entre l’audiència era creixent. Programes que enganxaven i de qualitat. 8 al dia va tenir una quota mitjana del 6,7%, amb els famosos estira-i-arronsa de Josep Cuní i Pilar Rahola. O Vitamina N amb Jordi González va crear escola. Tanta que la fórmula que arrasava a Catalunya es va extrapolar a la televisió espanyola, tot i que amb uns resultats més discrets. Setze anys va aguantar als migdies en antena Arucitys, amb Alfons Arús. I ara, seguint pràcticament amb el mateix model, ha arribat a ser líder d’audiència els matins des de la Sexta.

Tot això vol dir que de talent en el món audiovisual català n’hi ha i molt. Però tot plegat, en un sector en una crisi permanent des de fa anys, ha fet canviar les tornes. Des del 2019, les audiències no han acompanyat 8tv, amb xifres que no arribaven ni a l’1% de quota. Això va provocar la marxa per part del Grup Godó i que se’n fes càrrec un grup privat. Tot i la incorporació de rostres com Frank Blanco, Gabriel Rufián o Ares Teixidor, la situació no ha remuntat i la cadena està en concurs de creditors. Ara caldrà veure’n el resultat, tot i que és previsible. La pèrdua d’audiència no afecta només 8tv. Totes les cadenes, totes, perden espectadors. La irrupció de les plataformes digitals que et permeten veure el que vols i quan vols no només està minant el món audiovisual. Els cinemes estan pràcticament extingits. Als mitjans escrits la situació no és millor. El mòbil s’està menjant el paper.I la publicitat desapareix. Una revolució digital que trenca les bases del model de negoci que ha d’esperonar-lo per adaptar-s’hi. Sobretot per no morir.