Una bona xarxa

El que ha aconseguit Genís Matabosch a Besalú, com diria ell, és formidable. No només per les Nits de Circ, que ja omplen des de fa tres estius  les antigues hortes de darrere del monestir de Sant Pere, sinó també per l’obertura del museu, Circusland, que repassa la història d’aquest gènere artístic, que Matabosch ha ajudat a dignificar. I ho ha fet gràcies a un prodigiós coneixement de tot allò que atresora, dins i fora de la pista, aquesta art escènica; i a un amor incondicional per aquest gènere que el va captivar de petit. No en va és l’espectacle dels espectacles i té la capacitat de deixar bocabadat tothom qui s’ha deixat seduir pel circ. Allò que havia quedat només destinat i pensat per a la mainada ha reviscut, i gràcies a Matabosch té ara una dimensió apta per a tots els públics. I trobar un espectacle familiar que sigui atractiu per a tota la família no és fàcil. I que sigui original, entretingut i atrevit, encara té més mèrit. Anar-hi amb nens vol dir veure-ho en dues dimensions. Amb la teva mirada i la seva. Plena d’il·lusió i brillantor més enllà de les riallades que aconsegueix arrencar-nos el pallasso. Però també els interrogants que planteja va més enllà dels trucs i els misteris, dels equilibris i de les acrobàcies, de la destresa i de la traça dels artistes, autèntics atletes. El circ és, tant per a un nen com per a un adult, un espai de màgia. I un cop s’apaguen els llums, deixa de sonar la música i els artistes se’n van als camerinos, el circ també és per reflexionar i veure la similitud amb la vida, lluny de la carpa. Un lloc on tot és possible i per la pista central hi desfilen el rigor, el virtuosisme, el compromís, el treballar en equip, la confiança, la força, el sacrifici, el perill, la por, l’audàcia, l’obstinació, el seny, i sense oblidar els somnis. Uns somnis que es poden fer realitat sempre que siguis conscient que per parar els cops cal tenir una bona xarxa.