El barqueig

L’estiu de fa cent anys hi havia sis barques de rem de lloguer a l’estany de Banyoles. Les mateixes que vaig comptar fa una setmana disposades en el seu bressol de la posta de sol d’un blau ceruli que no aconseguia apagar el perfil de l’església de Santa Maria de Porqueres, al centre de la postal. Les sis barquetes destacaven pel blau ultramar amb què els responsables de la concessió pinten periòdicament el seu interior. Com si fos una barqueta de pescador que no és, recordatori de la marina que no és. Un blau mariner que tampoc és el color d’unes aigües que sempre tiren al verd clar, perquè es transparenta el fons, de llot i de líquens, on encara hi senyoreja la carpa que pels banyolins mai ha estat invasora, més aviat un element nostrat, propi de l’imaginari local, d’un bestiari fantàstic.

Barquejar predisposa al festeig. Barquejar era símptoma de distinció social en aquella Banyoles del 1923. D’enllestir un convit, una boda, una alegria amb una passejada en barca. El 1884, el farmacèutic Pere Alsius i mossèn Simon van passejar amb barca per l’estany de Banyoles mossèn Cinto Verdaguer. També propicia llegendes, com la dels nuvis i el ram que sura per l’aniversari en algun conte per no dormir explicat en una nit amb ganes de témer els morts i no els vius. I il·lumina escriptors : Jordi Lara i Carlota Gurt vestits com si fossin a Howard’s End i s’haguessin traslladat, no en un llac suís, sinó en els canals civilitzats de Cambridge barquejant com dos intel·lectuals després d’escoltar Virginia Woolf buscant un lloc on escriure o buscant un lloc per fugir del món. Barquejar té més d’abandó controlat, de corredissa de diumenge a la tarda en zona de confort, que d’aventura. Les sis barquetes de l’estany són la postal de l’estiu, de la primavera, de l’hivern i la tardor. D’un article d’agost bucòlic que mira a estius passats per fer suportable l’actual. Barquejar no és competició esportiva ni necessitat per viure; és plaer. És respectar un entorn natural maltractat pel foraster que on hi ha canyissos protegits hi veu una piscina natural on desplegar un batalló de flotadors d’unicorns roses de plàstic o pedalar a l’aigua amb bicicletes sortides d’un invent del TBO.

Posem-nos el capell i barquegem a l’hora blava.