Enganxades a la farmaciola

Que la majoria de les treballadores d’un sector s’hagin de medicar per realitzar la seva tasca demostra la necessitat de canvis improrrogables. És cert que les cambreres de pis d’hotel, les Kellys, han aconseguit en els darrers anys fer-se visibles i que amb l’actual reforma laboral han passat d’eventuals a fixes discontinues, però encara es mantenen situacions d’explotació en funció de l’establiment i de l’externalització del servei: de 25 a 30 habitacions retribuïdes entre 1,70 i 2,50 i a un ritme delirant –16 minuts per cadascuna–, fet que els obliga a forçar la màquina amb conseqüències nefandes per la salut. Explica una de les seves portaveus: estimulants al matí, calmants durant la jornada, antiinflamatoris i més estimulants per acabar el dia i a la nit, antiansiolítics; no totes, però al menys el 70% van sempre acompanyades d’una farmaciola per enganyar el cos. Ja no parlem de situacions que atempten contra la més elemental dignitat: no poder beure aigua per no haver d’anar al lavabo i tallar el ritme exigit. O de clients maleducats –per dir-ho suau– que entren a la cambra de bany mentre estan netejant o que deixen les habitacions fetes un fàstic, perquè la falta de respecte parla d’ells, no d’elles. Però sí que és important que les administracions s’impliquin en la regulació i la supervisió de la càrrega de treball i del temps de descans com va decidir fer el govern balear el 15 de febrer quan va signar el segon acord tripartit per la qualitat de l’ocupació en el sector de l’hoteleria amb sindicats i patronal. Però ara, amb l’arribada del PP, es pretén eliminar l’obligatorietat dels llits que s’aixequen, una mesura que permet millorar les condicions i reduir malalties professionals. Tant que costa avançar i tan poc retrocedir.