Aules secretes al cor del terror

“Un infant, un mestre, un llapis i un llibre poden canviar el món”, la frase de Malala Yousafzai, que salvà la vida en un atemptat el 2012, ve a la memòria davant la foto d’una classe clandestina per a nenes a Kabul a les quals els talibans neguen l’escolarització a partir dels 12 anys, quan entren en la impúdica pubertat. Aquesta imatge corprèn pel que és i pel que representa: una petita sala on s’agrupen unes seixanta estudiants captades d’esquena, i al fons com una pissarra enrotllable on escriu una altra dona de la qual no es reconeix la fesomia, però que podria ser Marzia de 22 anys, exalumna de medicina, que treballa com a llevadora i que amb els seus recursos i temps lliure ha fundat tres aules secretes a la capital de l’Afganistan –el 80% de nenes i joves no poden assistir a centres d’ensenyament secundari, i encara menys a la universitat–. Els barbuts del turbant saben el que fan: estendre les tenebres del sectarisme damunt del país començant per reduir les dones a la pràctica inexistència a través de l’analfabetisme, i en això no han defraudat cap expectativa des que van reconquerir el poder, fa dos anys. Però les dones també ho saben: la seva principal eina de resistència –i més quan el món les ha abandonat– és l’educació, en les condicions més hostils i precàries i jugant-s’hi la vida. De fet, Marzia ha estat descoberta i aquest mes d’agost s’ha hagut d’exiliar, tot i que durant alguns mesos els veïns han protegit professores i alumnes i les han advertit quan voltava algun talibà; llavors, en dos segons es reconvertien en devotes deixebles de l’Alcorà. El règim té les orelles grans i algú ha parlat massa, però d’altres –moltes– estan agafant el relleu i creant immensos espais de llibertat al cor del terror. I sí, les hem deixat soles.