Netegem-nos les ulleres

No tot va malament, com massa gent sol pensar –i com alguns desitgen. Alguns diaris espanyols, d’això que en diuen “provincias”, gasten un estil apocalíptic i ensenyen no tan sols unes arrels sinó un fullam franquista d’una exaltada ufanor. Des d’aquí ens costa d’imaginar –cal llegir-ho per a adonar-se’n– la sistemàtica campanya contra l’esperança democràtica que han engegat els diaris d’algunes ciutats de segon ordre. A “La Vanguardia” mateix, un lector escriu que “esto es lo que es España democráticamente y con derechos humanos: una basura”. I reclama que “alguien” vingui a acabar amb la democràcia i els drets humans. Qui negaria que hi ha abusos, situacions i violències que cal corregir? Però es necessita una gran vocació anihiladora per a declarar que els drets humans són un “mal”!

Com que ja es parla prou dels “mals de la democràcia”, potser cal filar una mica més prim i reconèixer que els béns de la democràcia també existeixen, encara que no siguin tan espectaculars, tan sensacionalistes, tan notícia de primera pàgina o de telediari. Són notícies petites, si voleu, però significatives. I n’hi ha a centenars. El que passa és que no ens arriben. Fins ara no he sabut, per exemple, que l’ajuntament d’Arenys de Mar convocà el mes de juny una campanya “per un Arenys net”. Ignoro com va anar, però la crida als ciutadans era clara i ben feta. A més d’anunciar l’organització d’una brigada permanent de neteja, l’ajuntament demanava al veïnat que s’autoorganitzés perquè cada tros de carrer fos sempre net; als pares, que alliçonessin els fills sobre la inconveniència de guixar parets, llençar papers a terra, etc; i als col·legis i mestres que adoptessin iniciatives en aquest sentit.

Als nous ajuntaments hi ha gent de bona fe, i dir-ho és un deure de ciutadania; callar-ho és col·laborar en la campanya antidemocràtica que alimenten les mentalitats destructives. Bona voluntat no vol dir encertar-ho sempre, evidentment. L’ajuntament d’Ullastrell, prop de Terrassa, decidit a canviar els noms d’uns carrers, acordà de presentar la proposta al poble, cosa que està molt bé. Jo no visc a Ullastrell, i per tant la meva opinió no té valor de vot, però hi ha dos carrers que no entenc per què han de ser rebatejats: duen els noms de Prat de la Riba i de Pompeu Fabra. Dos catalans respectats per tothom. Estic segur que l’ajuntament s’adonarà de l’error.

Els errors també tenen un profund valor democràtic, quan poden ser airejats. Els antics ajuntaments imposats pels governs civils feien veritables disbarats, i només es podia dir a cau d’orella. Ara és possible la solidaritat veïnal, o la controvèrsia veïnal, i la majoria d’ajuntaments fan –fins allà on poden, o saben– una tasca educativa, bàsica per a la convivència i el civisme. Jo no accepto les ulleres fosques que estan repartint-nos interessadament els antidemòcrates.