El progrés arriba a Ermedàs

Les passejades estiuenques per l’Empordà són una bona manera de redescobrir aquells racons que tenim prop de casa. Fa pocs dies, vaig pujar a la torre de l’Àngel, de Pontós, construïda sobre un turó de fàcil accés, on unes modernes escales, fruit de la restauració que hi va fer la Diputació el 2007, permeten enlairar-se fins al nivell superior. Des de dalt, es contempla una magnífica panoràmica de la plana empordanesa amb vistes també del Pla de l’Estany. Just al davant, a l’altra banda d’un conglomerat de vies de comunicació, crida l’atenció la visió del petit nucli d’Ermedàs, que pertany al municipi de Garrigàs, i que el 2005 tenia quinze habitants. Ermedàs, situat en un turó, és un petit agregat mig abandonat, amb poques cases, construïdes al voltant de l’església de Santa Maria de principis del segle XI. Aquest llogaret resulta que té un passat històric prou interessant. Quan es construïa l’autopista, s’hi va trobar un conjunt de 14 sitges i restes de dos fons de cabana. Les troballes d’aquest i altres jaciments daten entre els segles III i I abans de Crist. Mirant cap a Ermedàs, des de la torre de l’Àngel, el que crida més l’atenció és comprovar com aquest nucli amb tanta història ha quedat totalment trinxat. Té a tocar, a menys de 300 metres, l’autopista AP-7, l’N-II, la nova via del tren d’alta velocitat. El traçat de la línia de 400 kV, amb les seves colossals torres de la MAT, passa a menys de 100 metres del nucli, encara habitat, i just a l’entrada del poble hi ha fins a quatre grans torres de telefonia mòbil, dues de Vodafone, una de Telefónica i una altra d’Orange, per no parlar de la monumental sitja que posa el colofó al conglomerat de serveis de tota mena que envolten el poblet. En tot Europa, molt probablement, no trobaríem cap altre lloc tan castigat, en el qual, en tan poc espai, conflueixin un apilotament i barreja de carreteres, autopistes, vies ferroviàries, antenes de telefonia i línies de molt alta tensió, amb la quota de molèsties i perills per a la salut que això representa per a cada un dels seus quinze habitants. I, com que la cosa ja no ve d’aquí, només falta que s’hi instal·lin aerogeneradors d’algun dels parcs eòlics que el govern vol encolomar a aquesta tan maltractada plana empordanesa.