El fil de la història

En 25 anys com a periodista, pocs actes recordo haver cobert –els dies al voltant de l’1-O, algunes Diades i prou– amb la càrrega històrica, simbòlica i emocional que va tenir ahir la reunió a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà de cinc presidents de la Generalitat per commemorar els 50 anys de la mort de Pau Casals, una de les personalitats més universals que ha donat aquest país. Cinc presidents, per cert, que, per arribar a ser-ho, van formar part de cinc candidatures diferents: CiU, PSC, Junts pel Sí, Junts per Catalunya i ERC. Just per això convé recordar que l’acte no anava de partits –tot i que alguns que van xiular Montilla no ho van acabar d’entendre– sinó d’institucions. En concret, la de més alt rang que té Catalunya des dels temps immemorials que Casals va citar amb orgull en el seu discurs a l’ONU el 1971, la presidència de la Generalitat. I anava també de nacions, l’acte: la catalana, per refermar-la en un moment d’amenaça per factors de sempre com la incomprensió espanyola –si no atac directe– i altres de nous com la globalització i les onades migratòries que posen en perill el principal baluard sobre el qual s’edifica: la llengua.

L’acte d’ahir anava de mostrar a dins i al món el fil invisible que relliga la història del país, el que garanteix la seva continuïtat com a poble, per damunt de colors polítics i d’alts i baixos conjunturals. Perquè Catalunya, com Cuixà, ja té més de mil anys, i de tant en tant convé recordar-ho.

Ahir tothom va estar a l’altura. Pujol, perquè va començar a veure redimits els pecats amb l’ovació que rebia després d’un discurs impecable que va acabar amb un consell: “Hem d’estar oberts a tothom que viu al país.” Montilla, perquè pel sol fet de ser-hi ja hi va donar la rellevància que es mereixia. Puigdemont, perquè se la va tornar a jugar per anar-hi. Torra, perquè va mostrar un cop més la connexió amb la història i l’exili. I Aragonès, el 132è, perquè va saber recollir el guant de tots ells i es va conjurar per tirar endavant els grans reptes de la nació. Els presidents ens van regalar ahir una foto fantàstica. La d’un país que diu “hem estat, som i volem continuar sent”. Per molts anys.