L’esquellerinc al gat de l’especulació

La legislatura passada ens ha deixat una llei d’habitatge que marca un límit del 3% del preu del lloguer, la creació d’un índex per limitar els augments i d’un parc públic per atendre la demanda creixent. El problema és greu, moltes persones no compten amb ingressos per viure sota un sostre digne: segons l’executiu comunitari, la mitjana de famílies que a l’Estat han de destinar més del 40% del salari a sufragar les despeses de l’habitatge supera la mitjana europea i en el cas de l’arrendament la duplica, i això vol dir –ho reconeix el Banc d’Espanya– que més de la meitat dels llogaters es troben en risc de pobresa pel fet que els preus de mercat són elevadíssims en comparació amb les rendes de treball: d’aquesta manera, senzillament, no es pot viure. A Catalunya –i en facilita les dades la Fundació Sergi, amb llarga trajectòria en la defensa dels drets socials– el 97% de les persones ateses per les diferents entitats tenen problemes d’habitatge: 1,3 milions resideixen en un d’inadequat –amuntegament– i 1 milió més en un d’insegur –amenaces de desnonament, pressions dels grans tenidors perquè marxin, ocupacions–. Diu la fundació, amb tota lògica, que les ocupacions continuaran mentre no s’abordi de manera decidida el problema de l’exclusió i la vulnerabilitat de qui no pot accedir a un pis a preus de mercat i davant la inexistència d’un parc de lloguer d’acord amb les necessitats. No és sobrer recordar el racisme immobiliari contra les persones migrades que els mateixos API admeten practicar per imposició d’alguns propietaris. Per tot plegat la intervenció política és del tot imprescindible: ja és hora de posar l’esquellerinc al gat! (sobretot al gat de l’especulació i dels fons voltor que acaparen els habitatges).