Criteris per viatjar al sud global
Podem escollir entre: una destinació a prop i que no ens tregui massa de la zona de confort; una de no massa propera, però tampoc massa lluny, per descobrir què hi ha a l’altra punta; una destinació lluny, on trobaré diferents maneres de fer, pensar i viure del meu context.
“Les destinacions asiàtiques i africanes dels gironins cada vegada s’incrementen.” Aquesta frase pot semblar positiva per l’obertura de consciència que pot aportar a una província com és la de Girona. Pot generar canvis en la mirada cap a les persones que tenen origen a aquests continents al territori. Malgrat això, podem veure com les persones que viatgen al sud global poden ser perfectament les mateixes que elaboren comentaris plens de prejudicis. Per què (...) si han viatjat? De la mateixa manera que tenir “amics” de diversos orígens, creences, fenotips i colors de pell, viatjar tampoc ens assegura ser més crítics o menys racistes.
Podem considerar propera o llunyana a nosaltres una destinació no per la distància sinó per la preparació personal per empatitzar, comprendre, acceptar i acollir les diferents maneres de pensar, fer i viure de persones d’altres parts del món. Igual que l’anomenat somni americà, també existeix un somni africà, i asiàtic, o llatinoamericà. Això sí, lluny de la realitat que viu la població. Amb això, no em refereixo al fet que quan es viatja al sud global es vagi a patir. Més enllà dels hotels, conèixer el quotidià de la població ens pot ajudar a entendre el perquè del dia a dia d’aquesta.
Acostar-se i preguntar amb humilitat; treure’s la bena paternalista i infantilitzadora. Dirigir-se amb honestedat, saber expressar la visió personal a allò que s’està veient i comprendre les diferents visions, en comptes de trivialitzar-la; oblidar-se de la missió de civilitzar. Ajudar des de la bondat, al mateix lloc, si es pot, però també es pot fer explicant l’experiència viscuda amb un relat que contempli la visió de les dues parts. Així a l’hora de viatjar al sud global no només hem de voler marxar lluny, hem de voler estar preparats per obrir-nos a altres formes de la realitat social, econòmica, política i cultural. Veure que el meu dia a dia té diferents formes d’expressió en les diferents parts del món. Aquesta també és una manera de comprendre i explicar la necessitat de l’acolliment en la diversitat i la inclusió des de l’escolta, l’observació i la comprensió.