Lògica

Parlava dissabte d’un tipus d’impost que no acabava d’entendre, com el de radicació i el que té en compte la suma dels ingressos matrimonials en comptes d’establir la tributació individualitzada. No es pot dir que la lògica hagi triomfat en la nostra societat. A vegades són els petits fets els que ens ajuden a veure com ens hem complicat l’existència. Un amic meu, l’altre dia, necessitava enviar una carta urgent a Mallorca, i recordant el que havia fet anys endarrere es dirigí cap a l’Estació Marítima, on hi havia una oficina de Correus que recollia la correspondència, paquets, etc. Fins i tot recordava aquelles saques que penjaven en una punta de l’escala de pujar al vaixell. A l’Estació Marítima encara hi havia un rètol de Correus, però el servei havia estat suprimit. El vaixell era allà mateix, però no hi havia manera que transportés la carta. Una bústia nova havia estat instal·lada en aquell lloc, sí, però era una bústia general, de manera que la carta que el meu amic hi diposità, a pocs metres del vaixell que sortia al cap de mitja hora, no seria recollida fins l’endemà, calia que fos duta a Correus, classificada i distribuïda... Per alguna cosa abans es parlava del “vapor correu” i del “tren correu”, i la gent interessada duia la correspondència a peu de moll o a peu d’andana, i tenia la seguretat que aquella carta o aquell paquetet l’endemà arribava a la seva destinació. Era una solució molt lògica, i sembla que amb l’increment actual del volum postal aquest servei encara seria més justificat.

Un altre tema: és lògic el nou impost de luxe que afectarà els cotxes? Fins ara el cotxe modest pagava menys, i el cotxe car pagava més. Ara tots pagaran el mateix percentatge, o sigui que s’encareix l’impost en el cas dels cotxes utilitaris i s’abarateix en el cas dels cotxes luxosos. Si vostè pensa comprar un cotxe de més de tretze cavalls, esperi al primer d’octubre: s’estalviarà prop de cent mil pessetes.

El nou impost de luxe gravarà també tots els recanvis de l’automòbil; fins ara només ho feia amb els accessoris ornamentals. Ara no. Ara una bugia pagarà un vint-i-cinc per cent d’impost de luxe. Pensar que una bugia és un “luxe” és inconcebible si no s’ha perdut del tot això que en diem el senderi. L’efecte multiplicador de costos, gràcies a aquest impost, serà tan enorme que acabaran tenint raó: el cargol que subjecta la tija on s’aplica el pany serà un veritable luxe lluny del nostre abast.

Potser sí que, tal com ens volem administrar, arribarà un moment que qualsevol cosa que vulguem fer serà un “luxe”. Per aquest camí ens espera la misèria més luxosa del planeta.