Més arbres, per favor

No he patit la darrera onada de calor d’aquest estiu, però m’han fet arribar que la situació ha estat espantosa. “No es respirava” i “no hi havia lloc on amagar-se” han estat dues de les queixes que més he sentit. A finals de juliol, de vacances en el Mediterrani, la primera onada de calor ja ens va obligar a buscar recer en un supermercat i és precisament aquesta manca d’aixopluc –el lèxic encara ens ve determinat pel mal temps relacionat amb pluja i el vent– el que comença a generar més preocupació entre els ciutadans. Darrerament, són continues les queixes per la desaparició d’arbres arreu. Es calcula que un terç dels arbres que van donar ombra als nostres avis ja no existeixen i la pèrdua de superfície arborada no solament té repercussions en la biodiversitat mundial, sinó que posa en risc milions de persones. Un dels deures que ens trasllada l’arribada d’aquestes onades de calor és precisament la necessitat de protegir-nos. Els gestors de la via pública haurien de tenir molt present d’una vegada per totes que plantant arbres es creen ombres i rebaixes la temperatura, augmentes la humitat i redueixes la contaminació perquè els arbres xuclen molt CO2. A Barcelona es calcula que hi ha 100 arbres de carrer per cada 1.000 habitants aproximadament, però la manca d’espai i la forma compacta de les ciutats pot limitar que augmenti aquest verd urbà a les ciutats. Per això, transformar la xarxa de carrers reduint el nombre de carrils de trànsit privats pot obrir nous espais per augmentar la plantació d’arbres i els seus beneficis i no pas per posar-hi més cotxes.