Compte! Desgreixen!

No lliga, la calma de gos petaner que embarga la política espanyola, amb la gravetat del moment. Per més període de vacances i per més darrers dies d’agost que siguin, res justifica l’ambient de peix bullit que es viu i respira. Farà sis setmanes del 23-J, les eleccions anticipades que no varen resoldre res i ho varen complicar més tot. Que dimecres Feijóo i Sánchez es trobessin una hora per parlar d’un govern de dos anys i del blocatge del CGPJ, i que no fossin capaços de tancar polítiques d’estat, que en diuen ells, toca sostre com a relat, política de comunicació i benvinguda després de la pausa estival. Desgreixen. Diguin el que diguin, desgreixen. S’han posat a desgreixar perquè són els més conscients que l’Estat espanyol i el règim del 78 estan massa llardosos. No s’ho poden permetre, perquè l’Íbex 35 no els ho compra, perquè la nomenklatura europea els tracta de beneits i els pregunta si s’han tornat boigs del tot, i perquè el deep state, les clavagueres o com en vulgueu dir estan que salten. La reunió de dimecres i les moltes reunions que la seguiran a aquest nivell, i/o a tots els nivells que calguin, públiques o secretes, són per trobar una sortida per quan siguin al final del camí, al mes de gener, i una nova aritmètica electoral digui el mateix que ara: els vots que us falten, els heu d’anar a buscar a Waterloo. Sánchez i Feijóo tenen una taula de diàleg. O de negociació. A mitjà termini i secreta. Per això anem fent! Com en Met de Ribes!