Un arbre i moltes galtes

L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, va anunciar dissabte que la ciutat tindrà aquest hivern un arbre de Nadal de 40 metres d’altura i 15 metres de diàmetre. L’arbre badaloní serà una estructura de 65.000 llums led que es podran programar perquè s’encenguin i s’apaguin amb efectes visuals i sonors. Aquest artefacte pretén competir en dimensions fàl·liques amb el de la ciutat gallega de Vigo, on han aixecat els darrers anys un arbre de Nadal de 35 metres que passava per ser, fins ara, el més alt de l’Estat espanyol.

Xavier Garcia Albiol ja va demostrar en la seva etapa anterior que no és alcalde d’estar-se quiet a les discretes planes interiors dels diaris, sinó que necessita ocupar portades i minuts de tertúlia. Amb l’arbre de 40 metres, s’assegura columnes com aquesta i que tothom recordi que és alcalde i que el PP governa una ciutat catalana important. Feina feta. En sap.

Ara bé: veig amb inquietud una possible fixació freudiana dels polítics del PP al voltant de la mida de les coses. L’alcalde Álvarez del Manzano va plantar una bandera espanyola descomunal a la plaça Colón de Madrid durant l’èxtasi nacionalista del govern Aznar. Un govern que, en plena crisi de Rodalies a Barcelona, omplia Madrid de macroestacions. A la de Nuevos Ministerios hi va posar un intercanviador que es va celebrar com el més gran d’Europa, només igualat pel de Hong-kong.

Direu que Rajoy no. Però el seu posat anodí amagava pròtesis monumentals, no només bancàries, i l’elefantiasi d’algunes glàndules polítiques. El recordo a Lleida, el juliol del 2017, inaugurant un parador. El parador era petitet, sí. Però allà va fer unes declaracions reclamant “empatia” a la societat catalana, i poc després ordenava a milers de policies atonyinar aquesta societat. Cal tenir moltes galtes. Grosses. Enormes. Colossals. Altíssimes. Brillants com un arbre de Nadal.