Que diu què Urkullu?

El PNB és una mica com el Guadiana. Políticament apareixen i desapareixen al seu gust i, sobretot, conveniència. Discrets de tarannà, es dediquen bàsicament a la seva feina, a gestionar sense fer soroll un territori on tenen l’essencial, la clau de la caixa, i només de tant en tant alcen una mica el to, però sense perdre mai aquell deix moderat, perquè la resta de l’Estat escolti el que han de dir. Influir és un verb de referència en el llibre de capçalera dels nacionalistes bascos i, ara que tenen l’opció de fer-ho, el lehendakari Urkullu ha decidit treure el cap per exposar un pla per reformular un estat que ara mateix no és que sigui centralista, sinó que ha entrat en una deriva recentralitzadora voraç. “Pactar una interpretació de la Constitució” és la fórmula que proposa per sortir de l’atzucac, fent-ho amb una mirada més sensible al fet plurinacional que permeti, per exemple, liquidar aquest paper vampiritzador que s’ha atorgat el TC respecte a les competències traspassades a les comunitats.

Pel que fa a la idea d’Urkullu en si, té un altíssim valor polític. I no tant pel que proposa, que no és res gaire nou, sinó per la reacció que ha provocat, i que demostra, un cop més, que això no ja de voler transformar l’Estat, sinó tan sols fer-lo evolucionar, és com intentar fer barrejar oli i aigua. El moll de l’os de la qüestió és que l’encaix autonòmic ha arribat a tal punt de degradació que les posicions entre les parts en conflicte s’han polaritzat fins a fer gairebé impossible una síntesi que, en el fons, és el que planteja Urkullu. Perquè el seu és un pla tant de mínims per a l’independentisme que no podria acceptar-lo mai ni com a opció transitòria, mentre que el PSOE o el PP consideren que és just el contrari, una passada de frenada. I d’aquest biaix plora la criatura, també la de la investidura. És clar que potser Urkullu només fa d’Urkullu, que és la manera elegant de dir que el que fa és mirar per ell, apujant el preu d’una subhasta en què, traspàs rere traspàs, els bascos van fent, peça a peça, un estat de facto.