El voraviu
Waterloo o eleccions
Demà Puigdemont inaugurarà el curs polític o el donarà per dat i beneït
S’ha de celebrar que s’acaben les vacances d’estiu i que comença un curs polític que ningú té la més mínima idea de per on anirà (ni aquí a Catalunya, ni allà a les Espanyes). Alguns dels que han passat a la segona i tercera fila han provat de fer nova fortuna mediàtica amb temes vells i mirar de superar la monomania Rubiales. Tenim per un cantó els enginyers i economistes de l’ampliació de l’aeroport amb una pista sobre el mar, que es reivindiquen sobre totes les altres propostes. Gran tema de l’autonomisme! Tenim Jéssica Albiach, pretensiosa com sempre, que es pensa que és algú al govern i que obre el meló de les eleccions anticipades a Catalunya. “O Aragonès reacciona o no té sentit acabar la legislatura.” I tenim Junqueras, que ara que amb els seus diputats i els de Bildu no en fa prou per tornar a investir Sánchez, ja troba que amb l’amnistia no n’hi ha prou i parla de dret a decidir, autodeterminació i unitat independentista. Ben tornat! Encara que resulti poc creïble després de tanta taula! Perquè el cas és que si Feijóo no se’n surt (per la via PNB o per la via del transfuguisme) la dicotomia és “o Waterloo o eleccions”. No n’hi ha més. Demà el president Puigdemont dirà el que hagi de dir i el curs polític es podrà donar per inaugurat o per dat i beneït. Potser dissimularem tots plegats uns dies més, però aviat escatirem les tres grans cites del 2024. Generals al gener, catalanes a l’abril i europees al juny?
