Cada cop més savis?
No soc usuària habitual de les xarxes socials, tot i que algunes en tinc, encara que més per curiositat i “estar al dia” que per altra cosa. Avui reconec que algunes s’han fet pràcticament imprescindibles, en especial les que ofereixen un servei de missatgeria instantània. Per a alguns de nosaltres, fins i tot, han esdevingut eines bàsiques de treball i comunicació, que permeten compartir documents, organitzar i realitzar reunions, o discutir propostes i opinions.
Dit això, em queda opinar sobre aquelles altres la base de les quals és l’exposició pública d’un mateix. També en tinc, és clar, i les utilitzo, però ho faig amb una mesura i una finalitat que no em proporcionen ni gaires followers ni gaires likes. L’amplíssima extensió d’aquestes et fa pensar, sobretot quan t’assabentes que hi ha un sector de la població que en viu i n’obté rèdits econòmics! No soc ni sociòloga ni psicòloga per discutir el perquè de tot plegat; aquests mateixos ja ho fan a les xarxes! No és com el peix que es mossega la cua? Opinen i adverteixen sobre el seu ús utilitzant el mateix mitjà: una contradicció?
El que més em preocupa es troba en un altre ordre de coses. Segons les curiositats que mostro, aquestes xarxes utilitzen uns algoritmes desconeguts que m’ofereixen allò que els sembla que m’interessa. I com més miro sobre una cosa, més posts o reels m’arriben. Hi ha de tot i tant per oferir, que no t’ho acabes! Certament distreu i fa passar l’estona. El que és perillós és el coneixement condensat i “universal” amb què ens volen engalipar.
N’hi ha que t’informen del benefici de plantes i aliments, o de què has de fer per mantenir-te jove i sa, o de preparats miraculosos amb resultats increïbles, per exemple. I així mil temes més! Però resulta que mentre per a uns allò és la panacea, per a altres és tot el contrari! Ara pla! A qui hem de fer cas? Tenim prou criteri per valorar el que veiem a les xarxes? Contrastem les opinions que hi apareixen? On podem trobar la informació que ens ho permetria? On queden els llibres i les biblioteques? L’accés al coneixement s’ha amplificat fins a límits impensables, però som més savis?
