Mutilar la pàtria

“No hi ha millor subordinació a l’españolismo unificador que la pràctica política i la cultura de la mutilació”, escrivia l’estimat periodista i escriptor mallorquí Antoni Serra. Ho feia en un article publicat al número monogràfic que la revista Lluc (novembre/desembre de 1979) dedicat a la celebració del “750 aniversari de la Conquesta de Mallorca per Jaume I, el pare de la gran Pàtria catalana, forjador dels que avui anomenam Països Catalans”. A l’editorial tractaven del concepte de Països Catalans que, “en el temps de l’últim dictador espanyol, no era ni acceptat ni rebutjat –simplement ignorat– i avui [es referien a l’any 1979] és un concepte polèmic i, fins i tot, una mica tabú. I això tant al carrer com a la praxi política”. A l’article, rebutjaven entrar en polèmica perquè, tanmateix, la consideraven inútil. Ara, el que sí que afirmaven és “la realitat dels Països Catalans com a comunitat històrica, cultural i nacional”.

“En el pla polític tal volta per ara no podem anar més enllà –escrivien–, però no per això renunciam a l’asseveració de Lluís Martí [dirigent republicà i principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista]: «Catalunya, València i Mallorca –afegim-hi, com és natural: les altres Illes– arribaran a governar-se elles soles.»”

Enguany farà 44 anys que un grup d’intel·lectuals, periodistes i polítics varen enraonar sobre la necessitat de perfilar i consolidar una consciència comuna nacional, a partir de la realitat concreta de cada un dels països. Era el moment idoni; restaven quatre anys per aprovar l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. De llavors ençà, l’Estatut ha estat objecte de quatre reformes. Si l’objectiu era construir la casa que ens descrivia Guillem Forteza, no ho han aconseguit. “Per fer la volta de creueria, primer cal reedificar cada una de les pilastres amb material del nostre país; una vegada que les tres pilastres tenguin la mateixa resistència i alçada, aleshores es podran unir amb els nervis pels quals circularà l’esperit de la nostra nacionalitat comuna”, resava l’escriptor. La realitat és que estam davant una pràctica política de mutilació i aniquilació de la cultura pròpia.

El 31 de desembre no se celebrarà la Diada de Mallorca que es feia coincidir amb la Conquesta del rei En Jaume. El govern de Marga Prohens ha menystingut aquesta data històrica. La Diada serà el dia 12 de setembre seguint l’acord signat per PP i Vox, i es fa coincidir amb la data en què el rei Jaume II va signar la Carta de Franquesta de Mallorca. Aquesta carta feta per Jaume I, l’1 de març de 1230, concedeix drets als habitants del Regne de Mallorca amb la finalitat d’atreure-hi pobladors. Prohens també en vol atreure, de pobladors, potser per assegurar-se la continuïtat al cap de la presidència del govern balear. L’executiu acaba d’aprovar un decret que permet créixer en altura, dividir cases, transformar comerços en habitatges i complaure els hotelers que tenen establiments turístics obsolets; els podran transformar en habitatges.

Podríem entendre que l’estratègia de fulminar el català com a requisit a la salut pública s’emmarca en la mateixa línia. Recordem Carme Junyent: “Morir-se en català és un dret dels catalans” i que “l’administració hi té coses a dir i a fer.” Malauradament, no a les Balears. A mesura que avancen els dies, Vox cobra força. Ara, recorden l’acord de governabilitat. També varen signar eliminar el català com a requisit a tota la funció pública, no només a sanitat. Quan s’elimina el requisit dels funcionaris a conèixer les dues llengües, s’elimina el dret dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs a ser atesos en la nostra llengua. Qui garantirà els drets estatuaris de la ciutadania de les Illes Balears a emprar el català davant de l’administració?

Veim que les mutilacions que l’extrema dreta vol executar no només són lingüístiques i culturals, van més enllà: afecten el territori. Aquest estiu a les Balears s’ha batut un rècord històric: s’ha superat per primera vegada els tres milions de turistes a l’estiu i el govern ja estudia com fer-ho per incrementar el nombre de creuers a Palma. Potser ha arribat l’hora de recordar la frase de l’escriptor Miquel Ferrà: “Si una nacionalitat no admet integracions arbitràries, tampoc no admet mutilacions arbitràries.” Els pilars trontollen perquè no s’ha valorat el material propi del país i aquesta desídia ve d’enrere.