Barbie no fa servir mai la talla XL

Dec haver estat de les últimes, però no m’hi he pogut resistir i finalment he acompanyat la meva filla a veure Barbie, la cinta de Greta Gerwig que ha batut rècords de recaptació. Em segueixo preguntant on rau l’èxit d’una pel·lícula que he trobat avorrida, decebedora i amb un final que més aviat insulta la veritable lluita contra el patriarcat –no faré espòiler per si encara la tenen a la llista de pendents–. En qualsevol cas, no he vingut aquí a criticar la pel·lícula, perquè ja se sap això de tants caps, tants barrets. Parlant de barrets, o més aviat de col·leccions de roba per a nenes i dones joves o no tan joves, és si més no curiós, per no dir frustrant, comprovar com diferents cadenes de roba s’han apuntat a la moda Barbie però no han estat capaces de trencar un sol dels estereotips que, sobre el guió, el reeixit film vol aniquilar. Diverses col·leccions, amb molt de rosa que l’amor s’hi posa, ofereixen exclusivament talles de la XS a la L i, per seguir la festa, peces de roba que insisteixen a cosificar el cos de la dona. O de la nena, cosa que encara té més delicte. I sí, algunes marques han confeccionat samarretes i vestits de la talla XL, i fins i tot de la XXL, però quan intentes comprar-ne curiosament estan sempre esgotades. Atès que no veig dones lluint roba de Barbie pel carrer amb les mides més grans, sospito que aquí pot haver-hi gat amagat. Tornant a la pel·lícula, o més aviat a la sessió que vam triar, destaco sens dubte el grup de dones d’uns 70 anys que es van disfressar de Barbie, corona al cap i purpurina a la cara incloses, demostrant que hi ha un moment a la vida en què una fa realment allò que el cos li demana. La lliçó d’empoderament que va rebre ma filla no va venir de la pantalla, sinó d’un sector de les butaques.