Final de legislatura

Comença l’últim curs polític de la legislatura europea quinquennal. A principis de juny del 2024 se celebraran eleccions al Parlament Europeu, que determinaran el lideratge d’una nova Comissió Europea a finals de l’any vinent. Ursula von der Leyen no desvela si perseguirà repetir com a presidenta.

Hi ha més de 200 processos legislatius en marxa, i l’executiu comunitari haurà d’escollir quins projectes prioritza en l’esprint final. Tindrà un ull posat en el seu balanç de cinc anys, i l’altre, en l’estat de l’opinió pública. Segons el sondeig Eurobaròmetre, als europeus els preocupa molt l’augment del cost de la vida, la situació internacional i la immigració. Mantenen el suport a ajudar Ucraïna, a invertir més en defensa i a avançar cap a l’energia sostenible. Confien que els fons Next Generation EU seran efectius per rellançar l’economia. En aquest darrer punt, els catalans no devem pensar igual, degut a l’extrema centralització de la gestió i despesa d’aquests fons a l’Estat espanyol.

El nacionalisme agressiu de Rússia ha encarit i dificultat l’accés al gas natural i petroli, cosa que ha disparat la inflació. El Banc Central Europeu augmenta els interessos progressivament per a combatre l’alça de preus sense empitjorar una conjuntura ja prou anèmica: s’espera un 0,9% de creixement econòmic a l’eurozona per al 2023 i un minso 0,2% a Alemanya. Quan falla el motor europeu, la resta tampoc no anem bé. La Comissió Europea ha decidit d’impulsar el suport militar i polític a Ucraïna, oficialment candidata a l’ingrés a la UE. A l’octubre avaluarà si progressa adequadament i al desembre el Consell de Ministres podria decidir d’encetar-hi negociacions formals d’adhesió.

La UE continua compromesa a assolir la neutralitat climàtica el 2050. El 2035 prohibirà els vehicles de combustió i ja produeix més energia amb el sol i el vent que amb gas. Queda pendent l’espinosa qüestió de l’energia nuclear: França empeny Europa a considerar-la “neta” perquè no produeix gasos d’efecte hivernacle. En canvi, Alemanya n’ha renegat del tot –a costa de perdre competitivitat industrial–. Es preveu una forta batalla política quant a les regles fiscals aplicables als estats membres. Tot simplificant, els “frugals” (nòrdics, Països Baixos i Alemanya) voldrien que els del Sud gastessin menys i milloressin les seves finances públiques. El “Club Med” de meridionals fortament endeutats –inclosa Espanya– tenen altres plans. Hi ha pressa per aprovar la llei europea d’intel·ligència artificial. Té l’ambició d’esdevenir pionera a limitar de forma integral els excessos d’aquesta tecnologia cada dia més potent.

Un programa tan atapeït arrenca amb tres canvis al col·legi de comissaris. Al maig, la búlgara Mariya Gabriel, del Partit Popular Europeu, abandonà la cartera de Recerca per a dedicar-se a la política nacional. La seva successora i col·lega de partit, Iliana Ivanova, tot just ha estat aprovada pel Parlament Europeu. Les altres dues baixes són vicepresidents executius, pesos pesants. El veterà Frans Timmermans, el socialdemòcrata holandès a càrrec de Canvi Climàtic i el Pacte Verd europeu, dimití a l’agost per a presentar-se a les eleccions al seu país; mentre que la liberal danesa Margrethe Vestager, comissària de Competència, ha agafat una excedència per a aspirar a presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), un càrrec d’enorme influència i prestigi. El BEI és el banc de desenvolupament de la Unió Europea i la principal institució financera multilateral del món. La invasió d’Ucraïna i la transició verda fan aquesta presidència encara més rellevant i cobejada. Vestager haurà de batallar amb quatre candidats més, inclosa la vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño. La socialista gallega ha lloat que la seva rival s’aparti de la Comissió Europea fins a la decisió dels ministres de Finances de la UE aquest mes de setembre, però ella continua a La Moncloa. Malgrat que Vestager roman la favorita, Calviño té a la mà un trumfo: que és membre des de fa cinc anys de l’organisme que designarà la guanyadora o guanyador.

A tot això, els parlants de català, basc i gallec estarem amatents a la reunió del Consell de Ministres el proper 19 de setembre, que ha d’examinar la sol·licitud del govern espanyol perquè esdevinguin llengües oficials de la Unió Europea. És una ocasió històrica que arriba amb quatre dècades de retard.