L’economia dels Països Catalans

El projecte de Països Catalans va tenir un cert protagonisme en els darrers anys del segle XX. Es parlava amb una certa naturalitat de País Valencià i Illes Balears. Després, el tema s’ha anat afeblint i ara torna com a conseqüència de l’actuació dels responsables del País Valencià i de les Illes Balears, que han retirat o posen traves a l’ús del català, en contra de les decisions preses pels seus antecessors.

Potser val la pena recordar o preveure quina seria l’economia dels Països Catalans. Deixo al marge la Catalunya Nord perquè la veig molt allunyada dels altres.

Els Països Catalans tindrien un denominador comú que seria un actiu i un passiu, alhora, de la seva economia. El principal sector econòmic seria el turisme, per molt. Al que ja genera el Principat de Catalunya hi hauríem d’afegir el de les Balears i el del País Valencià, que déu-n’hi-do. Aquest turisme seria un actiu, sempre que fos ordenat, i negatiu si fos un desgavell i no sabéssim treure’n el profit desitjable.

A continuació faig un resum dels principals punts econòmics que aportarien els Països Catalans. El Principat és el més conegut per nosaltres i per tothom: economia diversificada amb un turisme de sol i platja i cultural, un sector serveis força desenvolupat, i una indústria que encara que estigui una mica aturada, té una base sòlida. Tal com estem, podem seguir tirant endavant sempre que el govern espanyol afluixi en la seva pressió fiscal, que fa que Catalunya financi una bona part de les regions més pobres d’Espanya.

El País Valencià ofereix agricultura i indústria. Recordo el mercat central de Londres amb un rètol que deia “Han arribat les primeres taronges del País Valencià”. La indústria, però, també té el seu pes, que ha incrementat en els darrers anys. La indústria automobilística té un pes gràcies en bona part a la Volkswagen alemanya, que hi ha instal·lat la fàbriques de bateries que podria haver estat complementàries de la SEAT barcelonina. No oblidem que la SEAT és la primera empresa industrial a Catalunya. Entre taronges i automòbils l’economia valenciana se’n surt prou bé; cal recordar, però, que per a molts habitants de la capital de l’Estat és la platja més propera i han creat les infraestructures necessàries perquè els madrilenys puguin anar a banyar-se o a fer negocis al més ràpidament possible.

Les Balears són un feu del turisme i poca cosa més. Si aquest s’ensorra, es tanquen molts serveis: restaurants i establiments que viuen dels visitants de les illes. A Menorca hi havia una indústria de sabates d’una certa importància. Fa anys un fabricant que estava en un període d’expansió va voler estendre les seves vendes als Estats Units. Amb gran sorpresa seva les vendes van ser mínimes, fins que un menorquí amic seu, casat amb una americana, li va fer saber que les dones d’aquell país tenen el peu més gran que les europees i que, per tant, les sabates fabricades a Menorca no s’avenien amb la demanda. Abans d’obrir un nou mercat, s’ha de conèixer, començant pels peus de les senyores a les quals es pretén vendre sabates. En definitiva, podem continuar parlant de Països Catalans si ens referim a la seva possibilitat econòmica. Però d’una forma immediata, el projecte queda molt més lluny que la independència de Catalunya.

Hi haurà un dia, potser, que una Europa federal serà compatible amb les nacions que componen aquest continent.