Així no, ANC

La manifestació de la Diada de l’ANC, amb la massiva concurrència habitual malgrat la divisió dels partits independentistes, va transcórrer amb les consignes habituals, i la més corejada espontàniament va ser “Puigdemont, el nostre president”, cosa que prenia un altre sentit quan s’entonava per on passava el president Aragonès. Tothom sabia el perquè. La novetat va arribar en els parlaments, quan l’ANC va anunciar una llista contra ERC, la CUP i Junts, partits que l’actual direcció de l’ANC posa al mateix sac de les submissions i renúncies polítiques que ha fet Esquerra. La llista cívica és del tot legítima, però fonamentar-la en desqualificacions falses contra Junts i la CUP, com si ja haguessin renunciat a la unilateralitat, és néixer amb la pitjor cara de la política: la mentida contra els adversaris. Veurem què passa a partir d’avui dins l’ANC. Sorprèn que s’activi un discurs tan erosionador quan per primera vegada s’aconsegueixen victòries transversals políticament per a l’independentisme com ara l’oficialitat del català (dimarts que ve es confirmarà o no) i una amnistia (que podria arribar a mitjans del mes que ve) sense renunciar a la unilateralitat per part de Junts i la CUP. Plantejada així, la llista cívica, allò que era legítim esdevé una mesquinesa política, una punyalada per l’esquena per a les altres forces unilateralistes. A partir d’ara Dolors Feliu parlarà com a candidata d’una opció política en oposició a les que vol substituir electoralment o com a presidenta de l’ANC? Esperem a sentir què diuen els socis de l’ANC. Venen dies amb turbulències dins d’aquesta formació, si tenim en compte que es va tombar la darrera proposta abstencionista de la direcció de l’ANC quan s’hi presentaven Junts i la CUP.