Atractiu polític

Cada any la Diada és el termòmetre de l’independentisme. Més fins i tot que les eleccions municipals i les generals, en què ERC va perdre més de 400.000 vots. JxCat, 140.000 vots i la CUP ha desaparegut del Congrés. Tot plegat s’atribueix al vot útil dels socialistes amb la seva campanya per frenar la dreta i l’extrema dreta. Però també a l’abstencionisme del votant independentista, el cansament generalitzat i la inexistència de resultats, que, després de més de deu anys de sortir al carrer, Catalunya segueix essent sobre el paper una autonomia de l’Estat espanyol. Malgrat tot, crec que s’ha de deixar de comptar el nombre de manifestants i deixar de fer comparacions d’un any a l’altre. Cal celebrar amb tots els honors que Catalunya protagonitza any rere any la diada reivindicativa més important i destacada que fa Europa. Cada dia és més cert el vaticini de Francesc Pujols que assegurava que vindrà un dia que els catalans, per ser-ho, ho tindrem tot pagat arreu del món. De moment som catalans i ens seguim rascant les butxaques. La Diada ha vingut marcada pel post 23-J i un calendari damunt la taula més atractiu que en els darrers mesos i anys. Per atractiu polític, el final de mes, amb la investidura fallida de Feijóo, que coincidirà amb el debat de política general al Parlament amb l’oportunitat d’or de demostrar unitat independentista. Del contrari, que l’independentisme tiri el barret al foc. Previsiblement a meitat de novembre hi haurà una segona investidura per a Sánchez. Perquè prosperi, cal que el PSOE al Congrés hagi impulsat el projecte de llei d’amnistia i JxCat i ERC el puguin votar i portar-lo a La Moncloa. Ja sona que es dirà projecte de “desjudicialització de la política” per calmar González i Guerra i una part de la judicatura. En aquest sentit, Puigdemont ho podria acceptar, encara que caldrà llegir la lletra petita. Pilota a la teulada de Sánchez, que amb un ull mira com encaixar l’amnistia i amb l’altre, Tezanos i el CIS perquè li digui la conveniència de repetir eleccions. Ara per ara, hi té més a perdre repetint-les que no concedint l’amnistia o quelcom semblant encara que hagi de pagar per avançat.