Morrejar la ‘pasma’

D’estudiant a la Barcelona de finals del setanta, la pasma ens feia córrer. En els meus anys de periodisme de carrer, el correpasma estava institucionalitzat com esport de risc moderat en dates assenyalades com els 23-A i els 11-S. Per ara no es coneixen dades de si hi ha hagut una pràctica amagada de morrejar la pasma, o si, per contra, el cas que un piolín denuncia sis anys després és un cas aïllat. Hi haurà un efecte crida com en d’altres àmbits de la vida social? Apareixerà més pasma (piolins o no) agredits pel sistema de la morrejada? Després del Fairy de l’Enric Millo, creia que el surrealisme unionista entorn de l’1-O havia fet el cim, però el piolín que denuncia agressió sexual sis anys després ho millora. I molt! Millo hi posava morro, bàsicament. El piolín, en canvi, aporta les imatges del moment que li violenten el seu, de morro. No hi ha color. Altra cosa és que de component sexual en el context, no n’hi havia gaire. Com tampoc hi sé veure abús de poder en l’actitud dels manifestants en general i de la senyora de la besada en particular. De fet, si el piolín es va sentir agredit, com és que no la varen detenir? No hi varen veure atemptat a l’autoritat? El poder el tenia ell, i a fe de Déu que durant el dia el va exercir. No sabem com reaccionarà la senyora. Molt probablement no la sentirem mai. Però trobaria tan bonic que es presentés al jutjat per declarar que si té força al cor, el tornarà a besar el dia del referèndum definitiu...