Aznar té raó

Aznar ha dit el que ha dit sobre l’amnistia i no deixa de ser curiosa l’onada de comentaris que l’independentisme català li ha dedicat a les xarxes: però que no ho veiem, que té raó? Repassem un cop més les seves paraules: “No hi ha cap estat democràtic on els dirigents no hagin perdut el cap que accepti ni com a hipòtesi una amnistia que no tan sols atorgaria impunitat a un gravíssim intent sediciós contra la integritat constitucional, sinó que a més convidaria a repetir-lo.” Desgranem-ho. Segons ell, negociar la retirada de la causa judicial contra els promotors d’un referèndum d’autodeterminació és perdre el cap, i ben mirat als independentistes catalans els hauria d’importar poc o gens si un president espanyol té el cap a lloc o no gira rodó. Continuem. Amnistiar vol dir precisament això, deixar impunes aquells que primer s’ha volgut castigar amb la llei, doncs “bueno, pues molt bé, pues adiós”, que diria l’exmajor Trapero. Segons Aznar es tracta d’un atac a la constitució, d’un intent de destruir-la –o desconstruir-la, sense el bigotis minvant no acaba de vocalitzar del tot bé–. I tant! Precisament ja comença a ser hora de sacsejar-la, aquesta Carta Magna que acumula tanta pols patriotera. A més, a qualsevol independentista irreductible que aspiri a ser enterrat en una Catalunya lliure amb totes les capes de samarretes de la Diada superposades, la constitució espanyola li ha d’importar el mateix que Scarlett O’Hara a Rhett Butler: un rave. I, finalment, pel que fa a les ganes de tornar-hi, Aznar tampoc descobreix res, al revés, certifica la musculatura que el procés desitjaria no haver perdut mai. A més, sap prou bé de què parla, ell que va abaixar-se els pantalons per anomenar ETA Moviment Basc d’Alliberament o que va pactar amb Jordi Pujol la substitució de la Guàrdia Civil pels Mossos; no hi pot haver res més sediciós en la seva Espanya Una, Grande y Libre que fer voleiar els tricornis, símbol sagrat. Aznar és el termòmetre que ens diagnostica, ja tardava a sortir. Que digui el que diu significa que l’independentisme els torna a fer respecte, que el full de ruta recupera el nord i que el suflé s’ha inflat de nou. Ah, i que n’és de maco veure l’expresident del PP cedint el paper de gerro xinès a l’actual! Un Feijóo que ja no sap si convocar manifestació, míting o un rèquiem.