Tal dia com avui
Josep Maria Espinàs
Color de be?
Una de les coses que t’ajuden a mantenir la capacitat d’admiració –tan necessària, tan higiènica des del punt de vista mental i del caràcter– és el color i les seves infinites varietats. Molt sovint em quedo parat davant d’un color i no sabria dir on se’n troben de més bells, de més intensos, de més delicats, si en el camp natural o en el camp del color artificial.
En la naturalesa podem distingir dues menes de colors: els permanents i els ocasionals. Que la miosotis i la prímula repeteixin cada any el blavós o el groguenc tan particular, tan exacte en la seva ambigüitat, és un misteri biològic, per dir-ho així. Cada planta sembla tenir una “patent” del seu color, i el reprodueix des de fa mil·lennis d’acord amb un procediment infal·lible. En el concepte de permanents, hi caben també el verd dels prats, el blau del cel, el gris de les oliveres, el color de les castanyes i dels altres productes que han donat nom a colors: rosa, cendra, taronja, llimona, carbassa, mel...
Al costat d’aquests color codificats, els ocasionals tenen una màgia més sobtada i fugissera: és el color que agafen uns núvols o les muntanyes de l’horitzó en un instant determinat del capvespre, i que, tot just concretat, es transforma, evoluciona cap a un altre color, que abans de consolidar-se del tot ja canvia de to i d’intensitat. Són seqüències de color en moviment, una veritable “action-painting”, pintura en acció, meravelles successives que no podem fixar en els ulls i se’ns escapen sense remei.
En compensació, l’home és també un creador de colors. Sovint, mirant a contrallum un copa plena, he admirat una mena de verd o una mena de vermell que no existeix en la naturalesa; colors fabricats amb una sàvia malícia, que els ha donat una intensitat, una lluminositat, una transparència o una vibració que no serien possibles a l’aire lliure. Són colors secretament treballats.
Mireu al vostre voltant i us adonareu que vivim immergits en una gran quantitat de colors “humans”, és a dir, artificials. Molts d’ells són bonics, aïlladament mirats, però tenim pendent un problema que la naturalesa sempre resol sense dificultats: l’harmonia. I em consta d’imaginar quin efecte faran els bens de colors que han aconseguit de criar uns científics soviètics. Han obtingut bens amb la llana platejada, rosada, malva, ambre... Les pells d’aquests colors convertides en abric poden ser esplèndides, però ens costarà d’adaptar-nos a veure-les “vives” damunt la forma convencional del be.