Una mala pel·lícula d’acció

Aquesta és una història d’ingenuïtat, sexe, imaginació i manipulació que l’any 1985 s’hagué d’explicar amb metàfores perquè el protagonista, al qual, per cert, vam entrevistar, havia complert la pena, s’havia integrat a la societat i estava treballant. Ens va posar sobre la pista un excapità republicà que ens va donar les claus que ens van permetre entendre per què un noi aficionat a les novel·les del western, en especial les d’El Coyote, va confondre ficció i realitat i va protagonitzar un fet que va marcar Sant Andreu del Terri (Pla de l’Estany) i el va portar a la presó.

La premsa recollia que a les deu del matí del 20 de setembre del 1950, quan Dolors Pijoan Terrades, que tenia 55 anys i vivia can Sureda, i el nen Joan Ferrermoner Sala, que l’acompanyava, anaven a buscar llet a una masia propera a can Garriguella, a mig camí i sortint de darrere d’unes mates, es van trobar un home que va disparar i va matar la dona i va ferir greument el nen. L’agressió es va produir en un paratge molt aïllat, al poble ningú va sentir els trets, però frisosa perquè feia una hora i mitja que el seu fill no havia tornat, Maria Sala Pujolar va sortir a buscar el nen. Colpejada per l’escena, va avisar el metge, l’alcalde i la Guàrdia Civil. Del cas, considerat greu, se’n va fer càrrec el cap de la comandància de Girona, auxiliat per tota la dotació, des del capità fins a l’últim número, de la caserna de Sarrià de Ter. Buscant sobre el terreny van trobar un cartutx d’escopeta a pocs metres d’on s’havia produït el crim, una prova irrefutable que va portar els investigadors a requisar i analitzar totes les escopetes de la comarca. Finalment es va demostrar que el projectil havia estat disparat per una arma de cacera d’un sol canó propietat de Ramon Casadevall, fill dels masovers de can Garriguella. Noi d’imaginació desbordant, influenciat per les novel·les d’El Coyote, quan els armats es van presentar a casa seva per demanar-li explicacions, primer va assegurar que havia marxat a Cornellà del Terri, però quan va ser pressionat va confessar. Ho tenia tot planejat pel dimarts 19, però aquell dia la Dolors no va passar pel camí, i va esperar fins l’endemà per aconseguir l’objectiu proposat. A la clínica on en Joan estava ingressat va sorprendre que la Maria, la mare del nen que no s’havia mogut del capçal del llit, fos detinguda com a còmplice per ordre judicial. I doncs, què havia passat? En la seva declaració, Ramon va implicar la masovera Maria Sala i l’amo de can Sureda, que eren amants. Fos perquè ho sabés, fos perquè ho intuïa, Dolors Pijoan va dir al marit que despatxés la masovera, i aquest, complint l’ordre, va donar l’ultimàtum a la Maria: “És la meva dona la que et vol fora.” Segons es va apuntar en el judici, la reacció de l’amant va passar per seduir un noi de disset anys, amb massa novel·les al cap, a qui va convèncer que l’única manera de continuar junts era eliminant el mal. Mai va pensar que una víctima col·lateral seria el seu fill Joan. Mentre que les influències i els diners de l’amo van aconseguir que la Maria fos declarada innocent, en Ramon fou condemnat a mort. Si es va salvar va ser perquè quan van succeir els fets no tenia divuit anys i li van rebaixar la pena per la de trenta anys. Al cap de dotze va sortir de la presó. El 1985 treballava protegit per l’anonimat i no volia recordar històries passades: “De què serviria –ens va declarar– si els més culpables que jo ja no són en aquest món?”