Repapiejar

Coneixen aquella expressió que diu “qualsevol temps passat va ser millor”? Doncs no és veritat. L’ésser humà sovint tendeix a oblidar els mals moments i les seves equivocacions per recordar només els seus èxits o allò que el fa inflar el pit. Però el passat, a vegades, fa olor de resclosit. Com d’aquella roba que a l’hivern has d’intentar assecar a dins perquè a fora plou o fa fred. Tot això els passa a Felipe González i Alfonso Guerra. Fan olor de tancat, de temps pretèrit. I es refugien en el passat per, de tant en tant, treure la pota i recordar que en algun moment van ser figures clau de la política. I fins la setmana passada ningú els havia dit que no. Que no cal. Que ja recordem qui són i el que van fer, bé i malament. Sovint l’ego dels expolítics és un gran enemic per al seu propi llegat. Arriba un punt que creuen que estan per sobre del bé i del mal. I que els altres, els que han vingut darrere, són imbècils. Que la seva és paraula de Déu i ho porten gravat amb calç viva.

Es pot discrepar d’una estratègia política fins i tot si prové del que, en teoria, és el teu propi partit. Posar en relleu contradiccions i no estar d’acord amb determinades decisions. Però sempre des del respecte i la coherència. No s’hi val a tirar pel boc gros, parlar de coses de les quals no tens ni idea i, per davant de tot, oblidar el teu propi passat. Allò de què creuen estar orgullosos. I el de González i Guerra no és especialment galdós quan dirigien el partit, en termes de corrupció i d’operacions encobertes i violentes. De fet, les declaracions de Guerra sobre Yolanda Díaz el situen a ell i al seu col·lega més a prop de la dreta i l’extrema dreta que no pas del socialisme. Però els de la dreta ja tenen el seu propi déu. Un José María Aznar que s’entesta –i el deixen– a presentar-se com el salvador de la pàtria, com l’il·luminat de l’espanyolisme més ranci i reaccionari. Un altre que oblida el passat, quan va mentir a tot un país per anar a una guerra inexistent.

Diuen que quan arribes a determinada edat adquireixes experiència. A alguns els deu passar. Altres simplement el que fan és repapiejar.