Investidures trencades

Contràriament al que va pronosticar Aznar, sembla que Espanya es trenca abans que Catalunya. Així ho hauria de reconèixer ell mateix després de les seves crides apocalíptiques per evitar que es pacti una amnistia per als qui han sigut perseguits per haver defensat democràticament el mandat de les urnes. Sí que en pocs dies s’ha trencat parcialment l’Espanya de la qual Aznar era el portaveu conservador. Escoltar les llengües que es parlen dins l’Estat des de la tribuna del Congrés, l’espanyolisme integrista ho interpreta com un atac al castellà. Com es pot concebre un atac a cap llengua parlar en la llengua pròpia des d’una tribuna pretesament democràtica? Justament la llengua que s’ha imposat per la força fins avui intentant substituir el català, és el castellà, que d’altra banda no en té cap culpa com a llengua. El món al revés: els repressors vestits de represaliats quan a més segueixen represaliant tant com poden. Entonen un tremendisme desesperat afirmant que ara estem pitjor que el 2017. Tant de bo que no s’equivoquessin. També el PSOE de González i Guerra s’ha trencat, ja no reconeixen el seu partit i criden els seus diputats a boicotejar la llei d’amnistia. Després de sentir el seu peó dins el partit, García-Page, podem descartar que els diputats de Castella-la Manxa investeixin Feijóo, però no que no investeixin Sánchez. Si els seguidors de García-Page no voten a favor de l’amnistia, tindrà el mateix efecte: la repetició electoral. Però a més s’obrirà un debat dins el PSOE de conseqüències imprevisibles. Una altra opció és que, preveient aquest resultat, Sánchez es faci enrere i es repeteixin les eleccions sense que s’hagi votat la llei d’amnistia i així evitar una implosió major dins el PSOE. Espanya es trenca? Més crispetes, si us plau.