En liquidació

Quan el discurs és del tot previsible, només queda la distracció de fixar-se en els detalls de l’escenari, començant per l’actuació del mateix candidat a la investidura, un Feijóo que sembla abocat a la liquidació, com el Diplocat de la Soraya Sáenz de Santamaría. Mira que se’l veu un home mesurat, gens donat a estridències, un punt tímid i del tot allunyat del galleig que gasten molts dels seus companys de files. Per això els seus ganxos d’aspirant al mentó de Pedro Sánchez eren poc creïbles, malgrat la cara de circumstàncies del president en funcions cada vegada que l’acusava d’haver-se venut l’ànima al diable independentista. La intervenció d’ahir a la tribuna del Congrés, entrebancant-se lleugerament mentre anava passant els folis per damunt del faristol, augmentava la seva imatge de debilitat. No només davant Sánchez, amb més possibilitats (almenys sobre el paper) de sumar els suports per continuar governant, sinó davant dels seus propis coreligionaris, que el van anar interrompent amb aplaudiments gratuïts fins a una ovació final del tot exagerada que només amagava la buidor d’un discurs de la derrota. Feijóo va ser el trist intèrpret d’un guió, el d’un partit que reclama al rival el sentit d’estat que ell mateix és incapaç de demostrar.