L’APUNT
No és mala sort
Aviat és dit. Però trenta anys no són sis mesos. Amb tres dècades de retard finalment s’han començat les obres que han de connectar l’A-2 i la C-32 i millorar el trànsit a la sortida de Sant Boi de Llobregat. Unes obres que s’havien previst per a la Barcelona olímpica i que van quedar en un estat letàrgic per incomptables inconvenients, com la fallida d’empreses. I penses: ha estat mala sort. El problema és que la mala sort persegueix moltes infraestructures imprescindibles per a Catalunya i, sobretot, per als seus ciutadans. La llista d’exemples seria inacabable. Des de l’accés ferroviari al port de Barcelona passant pel desdoblament de l’N-II. Al final no és mala sort. És manca de planificació i poca visió per avançar. I ho paguem tots.