Passió japonesa

Es diu que la passió dels japonesos per Gaudí va començar amb una pel·lícula d’Hiroshi Teshigahara (1927-2001), a qui la present edició del Festival de Sant Sebastià, que acaba avui, ha dedicat una retrospectiva amb pràcticament tota la seva filmografia. Autor de la pel·lícula de culte La dona de la sorra (1964), on conviu la recerca plàstica amb un drama sobre l’absurd de l’existència, Teshigahara va ser un cineasta experimental a partir de la seva formació i interès en les arts. Quan, el 1984, va realitzar Antonio Gaudí (aquest és el títol universal amb el nom de l’arquitecte en castellà) havia fet abans diversos films sobre art i artistes (també sobre fotògrafs) japonesos.

Teshigahara comença un dels seus últims films mostrant obra urbana d’artistes avantguardistes (Picasso, Miró, Tàpies) en llocs de Barcelona. També mostra Sant Felip Neri amb un intertítol que recorda que a la façana hi són visibles empremtes de bala de la guerra civil. I no s’oblida del romànic català considerant que va influir Gaudí, al qual arriba després de fer presents edificis d’altres arquitectes modernistes. Amb una banda sonora que fa variacions de la cançó tradicional El noi de la mare, hi ha imatges de gent ballant sardanes i de les parades de peix del mercat de la Boqueria. Finalment, sabent filmar les pedres i els espais, es concentra en obres de Gaudí, on aleshores pràcticament no hi havia visitants i tampoc turistes: en canvi, es percep que els barcelonins gaudien del Park Güell. És un document (visible a internet) d’abans de l’arribada de turistes japonesos (i de tants d’altres) propiciada per Teshigahara: tampoc no hi ha ningú fotografiant.