Les tres víctimes de Ca la Sisa de Corçà

La nit entre el 15 i el 16 d’abril del 1960, quan anava a tancar la porta de la casa de menjars i begudes coneguda com Ca la Sisa de Corçà, l’Andreu Boada Riera va rebre un cop amb una escarpra i li van xafar el cap; després, l’agressor va pujar a l’habitació on dormia Narcisa Call Rosselló, esposa de la víctima, i la va malferir. L’endemà, estranyats perquè la taverna no obria, els veïns van entrar-hi i van trobar l’Andreu estès al terra i la dona al llit enmig d’una taca de sang. Un dia més tard, en Salvi, el fill mitjà, que era camioner i tornava d’un viatge llarg, va fer parada a Can Pujolràs de Girona, on la Cati, la cambrera, li va preguntar com estaven a Corçà. “No ho sé –va contestar–, era de viatge, acabo d’arribar.” “Ah!, no t’ho han dit? –li va dir la dona–. Al teu pare el van matar divendres a la nit i a la teva mare la van ferir greument.” En Salvi va sortir disparat cap a casa, però quina va ser la sorpresa quan, en entrar al poble, la Guàrdia Civil el va aturar, el va treure del camió amb males maneres i el va tancar al castell de la Bisbal acusat de matar el pare.

Farem un pas enrere per explicar que l’any 1944, després que l’Andreu sortís de la presó acusat de defensar la República, amb la Sisa i els seus fills, la Teresa, la Catalina, en Salvi, la Concepció i la Marta, van baixar dels Metges per anar a viure a can Pou de Corçà. Després, la gran es va aparellar amb en Germà i, ajudada pels pares, va muntar un cafè al centre del poble. En Salvi, casat amb la Mercè, era transportista i va trobar si més no sorprenent l’oferta d’en Germà i la Teresa, que, decidits a anar a viure a Barcelona, van proposar que, amb el suport de la família, els pares els compressin la casa i el bar. El preu, exorbitant, 100.000 pessetes, fou negociat i es va arribar a l’acord que l’Andreu i la Sisa farien un primer lliurament de 30.000 pessetes i la resta la pagarien a terminis. El bon tracte va ser trencat per en Germà, qui, adduint necessitats ineludibles, demanava més diners cada dia, la qual cosa provocava tensions entre el pare i en Salvi, que veia com tot i treballar com un escarràs la majoria dels guanys se’ls enduia el cunyat. La situació es va fer insostenible, en Salvi va marxar a viure a una casa al costat de la carretera i al poble, mentre uns es preguntaven què havia passat perquè la relació entre els dos homes hagués anat de mal borràs, altres s’interessaven pel secret de la Sisa, que havia redreçat l’economia viatjant a Barcelona, on en Germà i la Teresa es relacionaven amb gent important. Lentament es va tornar a la normalitat. El bar funcionava i en Salvi voltava amunt i avall fins que abans de la Pasqua del 60 li van oferir un viatge urgent a la Corunya i el va acompanyar en Joan, un col·lega de la Bisbal. El divendres sant a la nit van descarregar i després van tornar esperitats cap a casa, volien celebrar la Pasqua, fins que es van aturar a Can Pujolràs. Retingut i empresonat 48 hores a la Bisbal, controlat per la brigada d’homicidis, no el van eximir de la culpa fins la detenció d’un presumpte culpable, un antic guardaespatlles de Perón i veí de la casa, de nom Paco, el qual, tot i que la policia el va presentar com l’autor, confés i convicte, va ser alliberat una setmana després, deixant enlaire ple d’hipòtesis. El cas de la mort d’Andreu Boada va ser arxivat. Com ens va dir l’any 1985 el fill, en Salvi: “Quaranta-vuit hores ferms, sense beure ni menjar res, és molt de temps, i més si saps que se t’acusa d’un delicte que no has comès.”