Segona sentència de Constitucional sobre la llei de l’eutanàsia

El proppassat 13 de setembre el Tribunal Constitucional ha dictat la segona sentència sobre la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia resolent un recurs d’inconstitucionalitat formulat pel Partit Popular. No es coneix el text íntegre de la sentència i, per tant, la valoració només la podem efectuar a partir de la nota informativa 69/2023, publicada pel mateix Tribunal de la qual s’han fet ressò els mitjans.

La sentència replica la doctrina del mateix TC que va establir en la primera sentència de març del 2023 (STC 19/2023) que resolia la impugnació efectuada per Vox. Aquella sentència va avalar la constitucionalitat de la LORE.

Sembla que s’ha deixat escapar una oportunitat per aclarir aquelles interpretacions de la primera resolució de l’Alt Tribunal que van ser controvertides i per alguns, entre els que jo m’hi compto, fortament criticades: les relatives a l’accés a la prestació d’ajuda a morir de les persones que pateixen trastorns mentals i l’efectivitat de les resolucions favorables a les reclamacions de les persones sol·licitants de les Comissions de Garantia i Avaluació que segons el TC obliga a reiniciar el procediment i no passar a la realització pràctica de l’eutanàsia.

El Tribunal desestima totes les impugnacions, formals i materials, efectuades pel PP que, coincidents amb les que va formular Vox, ja havien estat resoltes. Cal destacar dues qüestions que son una novetat perquè no van ser objecte de queixa per part de Vox i, per tant, no van ser abordades en la sentència del març, en relació a l’objecció de consciència i a la utilització del procediment contenciós administratiu de protecció dels drets fonamentals per tutelar les persones que sol·liciten l’eutanàsia i veuen denegat l’accés a la prestació.

En relació a l’objecció de consciència l’Alt Tribunal nega que les persones jurídiques puguin objectar i estableix que els únics que es poden, excepcionalment, emparar en l’objecció de consciència per quedar exonerats del deure legal són els professionals sanitaris que intervenen en “l’execució efectiva d’aquesta prestació”. En aquest sentit el parer del TC reforça el posicionament de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya de la prestació d’ajuda a morir, que ha fet una interpretació restrictiva del dret a l’objecció de consciència entenent que només el/la metge/essa responsable i el personal d’infermeria que realitzen la prestació estan directament implicats i tenen reconegut el dret a objectar. Interpretació restrictiva que, en bona mesura, ha estat acollida per la comissió del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud (Ministeri i comunitats autònomes) que revisa el Manual de Bones Pràctiques de l’Eutanàsia en la seva sessió del passat 23 de juliol.

Pel que fa a la tutela de l’eutanàsia mitjançant el procediment preferent i sumari de protecció dels drets fonamentals contra les resolucions de les Comissions de Garantia i Avaluació que deneguen la prestació i posen fi al procediment administratiu, el TC considera que el dret a sol·licitar i rebre l’eutanàsia és un dret constitucional de configuració legal que troba el seu ancoratge, en última instància, en el dret fonamental a la integritat física i moral de l’article 15 de la Constitució Espanyola, raó per la qual desestima aquest motiu de queixa del PP.