Te la compro, Feijóo

Les ocurrències estan molt bé quan toca animar un sopar entre amics més aviat tediós, però quan un té responsabilitats públiques, o aspira a tenir-les, cal un punt de prudència abans de deixar anar segons què. A Alberto Núñez Feijóo tot aquest tràngol de la investidura fake se li ha fet molt llarg, tot i que en honor a la veritat s’ha d’admetre que en alguns moments del debat a les Corts va arribar a estar bé i tot. No es pot dir, però, el mateix de qui li ha escrit els discursos. Perquè algunes de les reflexions o propostes llançades en nom d’algú que aspira a presidir el govern d’un estat, encara que sigui l’espanyol, han estat si més no inaudites, per no dir xocants. I, de totes, la més inversemblant ha estat aquesta de tipificar un nou delicte al Codi Penal sota l’epígraf de “deslleialtat institucional”. Al PP no costa gaire, o gens, veure’l venir. I no cal ser gaire perspicaç per asseverar que aquesta formulació no és més que una pixada fora de test per alimentar aquell discurs cavernós que clama més llenya contra l’independentisme. Res de nou. Que això sigui així, però, no emmascara l’error monumental que ha estat haver regalat amb tanta docilitat a la dreta espanyola aquesta etiqueta de “constitucionalista” de la qual tant es vanta. Bàsicament perquè si hi ha algú que menysté sistemàticament els principis i drets de la carta magna són ells. Perquè, per dir-ne un, podríem començar amb l’article 14, que pregona que tots els espanyols són iguals davant la llei, i comprovar què diuen, i fan, els populars respecte a les martingales de l’emèrit. I, així, podríem seguir amb el 18, que protegeix el secret de les comunicacions (Pegasus); el 31, que insta a sufragar entre tots les despeses de l’Estat (mesures de gràcia amb els evasors fiscals); el 44, que defensa l’accés a la cultura (apujar l’IVA al 21%), o el 47, que pregona el dret a un habitatge digne (portar al TC les lleis que regulen el lloguer). I així, anar sumant. Que dormi tranquil·la la Constitució, que amb defensors tan “lleials” només li toca esperar el petó de Judes.