Llamp que els mati! (2)

Trieu amb quina de les dues versions que usava l’àvia Neus preferiu dir-ho o quina us quadra més. “Mal llamp la mati!” o “Llamp que la mati!”, a l’exalcaldessa de Gavà ara ministra de Transports del govern més progressista de la història, i també al seu segon, en Xavier Flores, secretari general d’Infraestructures. No us poseu cap pedra al fetge. De fet, és el que ells pensen dels 130.000 usuaris de Renfe que durant quatre setmanes veuran alterat el seu dia a dia pel que ara la ministra qualifica com “una polèmica generada artificiosament”. Que mal llamp els mati! O llamp que els mati! La cosa no té perdó de Déu, ni dels homes ni dels elements! Va ser Xavier Flores qui, per explicar la que feia la incidència greu número quatre-cents i pico en el darrer any, va lluir-se en l’art del que els castellans en diuen “mentir como un bellaco” i que la RAE defineix com “explicar grans mentides, de manera covarda i astuta, i sense avergonyir-se de fer-ho”. Van tan sobrats que no van ni pensar que la mentida era científicament demostrable, i ara caminen, amb tot el desvergonyiment del món, cap al “fet fortuït”. Ja no parlen d’un llamp, però juren i perjuren que amb el que no té a veure és amb la desídia ni l’abandonament del servei. “No és un problema de manca d’inversió.” Ah, no, rates sàvies? El que és segur és que no va ser un llamp. No en va caure cap a Gavà, ni en va caure cap al Baix Llobregat. Plegueu d’un cop, mentiders!