Comença el ball

Una de les carències de la Constitució Espanyola es l’obligació del rei d’Espanya d’encarregar a un candidat formar govern. És un protagonisme innecessari tal com s’ha vist després del 23-J. Felip VI ho va encarregar a Feijóo i ha resultat fallit. Avui ho encarregarà a Sánchez, que, com Feijóo, tampoc té els acords a la butxaca i els que tenen la paella pel mànec –ERC i Junts– no volen anar a consultes amb el rei perquè consideren que no forma part de les eleccions i menys quan es compleixen sis anys del seu discurs contra el procés independentista. Tradicionalment, ni al nacionalisme ni encara menys a l’independentisme no li han anat bé les rodes de converses amb el rei. Malgrat tot, Roca, Molins, Duran i altres de CiU hi anaven de bona gana i fins i tot queda a la memòria Pilar Rahola, llavors d’ERC, quan després de la seva audiència va dir que havia anat a veure “el ciudadano Juan Carlos”.

La roda no servirà de res per aclarir la situació. Tampoc les urgències, pel fet que a finals d’octubre l’hereva de la corona ha d’anar a les Corts a jurar la Constitució i es demana que tot estigui enllestit. Unes Corts que estaran bullint o pendents de repetir eleccions. Té més interès el ball polític que ha començat. Tant des del PSOE com des de l’independentisme s’aconsella calma, tranquil·litat i prudència, i no hi ha ni calma ni tranquil·litat. Pedro Sánchez, a diferència de Feijóo, té una majoria favorable a l’amnistia en el Congrés. S’ha instaurat dins de la política espanyola que hi ha un instrument jurídic que permetrà desjudicialitzar el conflicte. Tema tabú fins fa pocs dies. Aquesta setmana ha començat un ball que Sánchez haurà de decidir de ballar-lo tot sol fins a convocar eleccions en el darrer minut –que el CIS li indica que guanyarà– o ballar-lo amb els independentistes i obrir el paraigua de la crítica per haver passat a la història, tal com diu ell, del camí de la concòrdia. Hi ha temps fins a la segona quinzena de novembre per anar ballant i moltes pantalles per passar.