Un joc d’equilibris

Torn de Pedro Sánchez. A hores d’ara, el líder del PSOE no té garantit, malgrat donar-se per fet, el suport dels de Yolanda Díaz, amb qui es va reunir ahir per posar les bases de la nova coalició de govern. Sánchez inicia amb la líder de Sumar la roda pública de contactes –comencen l’endemà de les eleccions–, per aconseguir els vots que li permetin mantenir-se a La Moncloa. És una tasca complexa que requerirà grans dosis d’equilibris. I és cert que ningú cedeix mai en la visualització de l’inici d’una negociació, com també que el suport al PSOE s’ha encarit per part dels possibles aliats. Díaz parlava de “diferències importants” amb els socialistes en una distància que s’espera que s’escurci perquè en aquest estira-i-arronsa també tothom és molt conscient de la volatilitat de l’aritmètica sorgida del 23-J si es repetissin les eleccions. El camí a recórrer amb les forces independentistes, en canvi, és més llarg i de final incert. Junts i ERC depassen l’amnistia i condicionen la reelecció del president espanyol en funcions al compromís amb un referèndum del qual els de Sánchez no volen ni sentir a parlar. De fet, la pressió a les files socialistes a costa de l’amnistia és important, amb proclames contràries d’exdirigents com Felipe González, Alfonso Guerra o Juan Carlos Rodríguez Ibarra comparant-la amb una “violació” de “40 milions d’espanyols”. La pirueta de Sánchez és complicada i de risc. Els eventuals socis tiben la corda mentre els propis s’exclamen. I, amb dos mesos de límit, absolutament ningú s’atreveix a descartar que acabi, de nou, a les urnes.