Les CUP i l’horitzó necessari

El juny del 2007, després d’uns bons resultats electorals, les Candidatures d’Unitat Popular decidíem que calia refer els estatuts interns per tal d’adaptar-los a la nova realitat. Després d’un any de treball, i de dos diumenges d’estiu de debat plenari en assemblea, el passat 6 de juliol vam aprovar els nous estatuts que ens han de permetre eixamplar la nostra presència al territori i augmentar la nostra capacitat d’incidència social.

Ara encarem un altre debat que, de fet, és continuació d’aquest: el de la definició política. Un debat que hauria de poder respondre algunes preguntes bàsiques que fa temps que ens fem, i que ens fan.

Quins són els límits, i les limitacions, del treball local? Podem defensar eficaçment els interessos de veïns i veïnes sense plantejar, també, alternatives en el camp de les infraestructures, els recursos naturals o els drets col.lectius, des d’un àmbit inevitablement supramunicipal ? Però, al mateix temps, es possible esdevenir una alternativa política d’àmbit nacional, sense perdre allò que per a nosaltres és més important, la nostra condició d’organització assembleària i municipalista , vinculada als moviments socials i al carrer? Veient com altres propostes polítiques, que també es reclamen independentistes i/o d’esquerres, s’han convertit en poc més que maquinàries electorals i de col·locació laboral, quines garanties tenim nosaltres de no acabar cometent també els mateixos errors?

En definitiva: ens proposem, en els propers cinc mesos, definir l’espai polític que aspirem a representar i dibuixar, conseqüentment, un projecte i una estratègia de creixement a curt i mitjà termini.

Tot plegat, per convertir les CUP en un instrument encara més útil per fer front a les agressions quotidianes, contra la llengua, el territori o els drets socials i ciutadans. Mirant el terra que trepitgem, per no topar, però sense perdre mai de vista l’horitzó necessari.