Andorra: la pela i la llengua

Andorra és l’únic país del món que té el català com a única llengua oficial. Tanmateix, com a Catalunya, el seu ús social ha retrocedit fins a extrems insospitats. La seva reculada és inversament proporcional al desenvolupament econòmic que ha experimentat el país dels Pirineus. Un excés d’activitat per tan pocs habitants només tenia la solució de recórrer a la immigració. Al darrere d’això, una fiscalitat generosa i una política de braços oberts cap a gent amb diners que s’hi ha instal·lat, que ho fan veure i/o que hi fan inversions.

La devaluació social de la llengua ha fet que el govern andorrà aprovés fa poc un projecte de llei que mira de corregir tímidament la situació. Per viure a Andorra i treballar-hi caldrà acreditar unes nocions bàsiques de català, i en feines d’atenció al públic (el comerç i l’hostaleria) caldrà saludar inicialment en aquesta llengua i conèixer-ne el vocabulari bàsic. Si tot va com està previst, això serà efectiu el setembre del 2024 i afectarà uns 3.000 permisos de residència. Se n’exclouen autònoms (hi ha famosos youtubers i streamers), residents passius i esportistes, entre d’altres. Per cert, alguns youtubers residents han posat el crit al cel, preguntant-se si Andorra és una dictadura. La ignorància i la barra no tenen límits.

Ja sabem que històricament, darrere els diners, els andorrans són capaços de moltes coses. I al capital és millor no molestar-lo amb qüestions menors com ara l’idioma, més enllà que facin les seves declaracions en formularis en català. El pas que ha fet el govern és un petit símptoma d’autoestima de la identitat, una mostra de sobirania que aquí ja voldríem. Si la pela no fos tan crítica, el govern andorrà podria estendre la norma als youtubers i a la resta, que, en cas de disconformitat, sempre se’n podrien anar a paradisos com ara Mònaco, Liechtenstein, les Bahames i Vanuatu, per exemple.