Urgeix una nova mobilitat
Per afrontar una mobilitat valenta, cal pensar des de la globalitat
El nou equip de govern ha manifestat que hauran de ser valents per revertir la situació límit de la mobilitat a la ciutat de Girona. I voldria entendre que hem d’entendre que es vol dir mobilitat global. Ser valents implicarà superar aquelles resistències de moltes dècades en costums més propis d’un poble que els d’una petita ciutat moderna. Qui ara governa defensava fa uns anys la centrifugació del trànsit del centre de la ciutat. Ara és l’hora de fer-ho, amb valentia. I és cert que caldrà fer-ho sense desplaçar la circulació cap a altres barris de la ciutat. La voluntat de començar per un pilotatge em sembla oportú, però sense vorejar el ridícul. Al carrer de la Creu li falta repensar un projecte que va néixer d’esquenes als veïns. Fer una consulta, ara, no deixa de ser un menysteniment als veïns i comerciants que quan va ser el moment varen presentar les oportunes al·legacions i unes propostes de millora que, lamentablement, varen ser ignorades per part del govern. I ara, el tancament d’un petit sector del carrer de La Salle és més aviat una ocurrència que res aporta a la mobilitat eficient, sinó tot el contrari, l’empitjora. Les queixes del petit comerç, aquell que tant volem protegir, són una mostra raonable de protesta per una decisió ridícula i poc funcional. Per afrontar una mobilitat valenta, cal pensar des de la globalitat. S’ha de definir sense ambigüitat els vehicles que volem, a on aparcaran i per on hauran d’entrar i sortir de la ciutat. No pensar en la mobilitat dels vianants, que troben obstacles arreu, és planificar erròniament. Avui, les terrasses de la plaça del Vi ocupen el vuitanta per cent de l’espai reservat als vianants. Les bicicletes ocupen les voreres i circulen per on els dona la gana. És aquesta la mobilitat que volem? Els espais lliures han de ser una normalitat àmpliament acceptada per la ciutadania. I per fer-la realitat caldrà pensar a incrementar l’aparcament dissuasiu, públic i gratuït, amb busos llançadora, preveure el repartiment de mercaderies amb vehicles apropiats, disposar de voreres més àmplies i d’ús exclusiu per als vianants, i un transport públic més freqüent i net. Oriol Nel·lo ho va definir ben clar en la conferència inaugural del curs acadèmic de la UdG. Per a això farà falta un pla director, un calendari i uns pressupostos associats. Serem valents?
